Un moment revelador de com Joan Laporta, president del FC Barcelona, el 2009 utilitzava el club per als seus negocis i interessos va ser quan va intentar vendre la propietat majoritària del Mallorca (SAD) als seus amics uzbeks de Zeromax, demanant a Binipuntiró, empresària propietària de Real Mallorca, una comissió del 7% pel bufet Laporta & Arbós Advocats Associats, SL per mitjançar en la venda de club.
L’operació estava en 60 milions d’euros, dels quals 4,2 anirien a parar a la butxaca de Laporta. Binipuntiró va acceptar la proposició i es va comprometre a efectuar el pagament, però l’operació no va poder tancar-se a causa d’un acord d’exclusivitat signat amb l’anglès Paul Davidson.
Coneixent la necessitat de Binipuntiró de desprendre’s del seu paquet d’accions del Mallorca a l’haver presentat concurs voluntari de creditors, el bufet Laporta & Arbós va proposar a Vicenç Grande, propietari de club, la possibilitat de transferir els títols a Zeromax GMBH, multinacional dedicada als àmbits tèxtils, l’agricultura o la explotació de oleoductes, ja el cap figura l’empresari uzbek de 42 anys Miradil Djalalov.
El bufet Laporta & Arbós es va encarregar de redactar els documents i segons el mandat redactat Binipuntiró manifestava la seva disposició a acceptar un preu de 60 milions d’euros per la transmissió de la totalitat de les accions, que representaven el 91,24% del capital social del Mallorca SAD. Pel que fa al bufet Laporta & Arbós no deixa lloc a l’especulació. L’esborrany redactat per ells mateixos establia que Binipuntiró es comprometia en els següents termes: “en pagament dels seus serveis rebran una quantitat equivalent al set per cent del preu que els compradors paguin”. A més, en un altre punt s’afegeix que “si no hi ha preu en diners o si a més d’aquest hagués un altre tipus de contraprestacions, el pagament que percebran vostès serà d’un set per cent de la valor de mercat en el moment de la signatura de tots els actius intercanviats”.
Laporta & Arbós hagués rebut la percepció íntegra de les quantitats convingudes en el mateix moment en què s’hagués fet efectiu el primer pagament, a través d’una transferència en un compte de l’entitat BBVA o mitjançant xec garantit.
En l’esborrany també es deixava clar que ha estat el bufet de Laporta el que ha proporcionat el contacte “s’entén com a presentada per vostès la companyia Zeromax, GMBH, constituïda d’acord les lleis de Suïssa», així com també la xifra que estaria disposat a pagar per les accions propietat de Binipuntiró “estem disposats a acceptar un preu de 60 milions d’euros”.
Laporta, en reacció a aquestes informacions, va defensar que era “una qüestió professional. L’empresa Binipuntiró, principal accionista de Reial Mallorca, és una empresa que està en un concurs de creditors i va fer un encàrrec professional al meu despatx”. Però el millor i més descarat va ser admetre com resoldre qualsevol dubte d’incompatibilitat com a president del FC Barcelona mitjançant un dictamen del seu propi bufet que “no revela cap incompatibilitat”, pel que va qualificar l’actuació del seu bufet d’advocats de “lícita, legal i professional”. Pocs advocats hagués tingut, això sí, la cara dura de emparar-se en un informe propi per a escometre una actuació que en els standadars de transparència i de normativa de la Lliga de Futbol Professional estan completament prohibit. a Laporta això li va donar i li dona sempre igual.
