Toni Freixa s’ha pujat a el carro dels favorits després de les seves contundents declaracions a RAC1 la nit de dilluns on va desmuntar la teoria mediàtica de que aquestes eleccions es juguen entre Víctor Font i Joan Laporta. Davant l’absència d’estadístiques i d’enquestes, Freixa va argumentar la insuficiència de les informacions que, gratuïtament, indiquen el contrari de la seva pròpia percepció allà on els periodistes no solen indagar, en el terreny on juguen els socis, un espai en el qual sol dominar no l’opinió pública més difosa pels mitjans i les tertúlies sinó el veritable esperit dels socis votants.
A falta d’enquestes o sondejos veritablement representatius, Freixa va deixar clar que la seva penetració en aquest sector pot ser fins i tot més gran que el de la resta dels precandidats inclòs Joan Laporta, a qui li va treure l’etiqueta de ‘imbatible’: “Només ha guanyat 5 de 6 eleccions a les quals ha concorregut” i que va perdre, també, les del Col·legi d’Advocats. També va reivindicar que el seu període de directiu entre 2020 i 2015 sota la presidència de Sandro Rosell va ser “el millor de la història del Barça” pel que fa a títols i beneficis.
Per la seva banda, Joan Laporta ha decorat un edifici a Madrid en actitud en clara provocació cap al madridisme que segurament aixecarà polseguera en alguns sectors. Des del barcelonisme, aquest tipus d’accions, populistes, poden reforçar al seu votant nat, però per descomptat és portar les eleccions a un extrem de risc que, segons com, pot generar fins i tot violència i reaccions susceptibles de tensar la corda entre col·lectius barcelonistes i madridistes. En definitiva, reforça la vocació mediàtica de Joan Laporta i la facilitat amb què alguns precandidats estan perdent els nervis i derivant les seves jugades per captar el vot dels socis per vies fins ara poc usuals. Les excentricitats van començar amb les pizzes, els tatos i la cervesa que estan oferint alguns.
