ARA, TOTS CONTRA KOEMAM

La majoria dels precandidats li nega la confiança i prefereixen un escenari de crisi esportiva

El guió de la premsa que se situa a l’entorn dels candidats més protegits mediàticament, Víctor Font i Joan Laporta, s’escriu a diverses mans perquè en el seu conjunt configuri l’escenari imprès, audiovisual, radiofònic i de podtcasts que millor s’ajusti als seus plans de campanya. L’estratègia de la setmana, unificada, consisteix a carregar sobre Koeman, posar sistemàticament en dubte el seu treball i la seva capacitat tècnica i per descomptat preparar la seva inevitable i ràpida destitució per part del nou president a partir del dia 24 de gener.

Els canons de la premsa que també es juga el seu futur en aquestes eleccions ha rebut la consigna i ha aprofitat el mal partit de l’equip davant el Llevant, tot i la victòria, per llançar un atac ferotge amb l’única finalitat d’acabar de destrossar un equip que ja arrossega enormes dosis d’inseguretat i problemes de convivència, a més de la manca de lideratge institucional. I ho fa en una setmana clau en la que rep a casa a la Reial Societat (dimecres) i al València (dissabte), dos enfrontaments en els que si la premsa atia prou el Barça pot ser víctima de nou d’aquest entorn dolent i ensopegar prou com per donar per perduda la Lliga.

Els plans d’aquesta aliança contra Koeman entre Víctor Font i Joan Laporta persegueixen únicament augmentar la sensació de final del club i de tempesta perfecta per justificar el discurs de Font de refundació a força de l’entrada desenes i desenes de nous empleats, siguin el món del tennis, la natació sincronitzada o de la medicina, i el de Laporta, innocu en realitat, però que exalça la unió del barcelonisme com a solució després d’haver-se dedicat els últims 23 anys a trencar-lo sistemàticament bé anant contra el poder o bé des de la llotja.

L’altre objectiu és el d’anar contra Toni Freixa, l’únic candidat que amb determinació i certament en solitari li va atorgar la seva plena confiança fa ja més d’un mes, assegurant que compliria els seus dos anys de contracte. Ho va fer, després de la dimissió del president Bartomeu i de tota la junta, en resposta a un Koeman que va demanar temps i estabilitat, les dues coses que els precandidats íntegrament li han negat a l’entrenador del Barça convençuts que els mals resultats els convenen. Encara que Font, ara sense Xavi, hagi anat canviant aquests dies el seu discurs, en realitat pensa cessar-lo el primer dia que arribi a club.

La solitud de Koeman és la solitud de l’equip i una mostra del que l’entorn més fosc, la premsa i els precandidats amb una única i desviada obsessió electoralista són capaços de provocar com en el precedent del vot de censura. Una altra cosa són els interessos reals dels socis que sempre estan amb l’equip i de l’altre barcelonisme que viu la realitat d’una manera més silenciós.

Per contra, en clau barcelonista aquesta setmana és quan més suport necessita l’equip i quan més important seria sentir-se acompanyat.

(Visited 160 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari