Les eleccions al Parlament previstes per al 14 de febrer podrien suposar un abans i un després en l’espectre independentista. Fa uns anys, les opcions per emetre un vot independentista es limitaven a dues: Junts pel Sí i la CUP. Ara, passats dos presidents, un referèndum fallit, una DUI de fireta i una crisi permanent al si del moviment, les opcions s’han multiplicat. JxCat, ERC, la CUP, Primàries, PDECat, PNC i una possible candidatura de “represaliats” que s’intenta forjar a última hora.
La situació podria ser beneficiosa per a l’independentisme si totes aquestes sigles guanyessin força i ampliessin el suport a la causa. Però, segons les enquestes, només servirà per fragmentar el seu vot i dividir les possibilitats d’èxit. Per al que sí que sembla que serviran aquestes eleccions, però, és per fer de centrifugadora, donar una bona sacsejada a tots els partits i fer que només quedin vius, dempeus i amb representació parlamentària aquells que tinguin una mínima força. La resta estaran condemnats a desaparèixer. La supervivència de les escissions estarà, doncs, condicionada al resultat de les eleccions del 14-F.
