Demòcrates asimptomàtics

Amb el pas del temps, la pretesa impecabilitat de la transició espanyola s'ha demostrat fantasiosa, si no falsa; ens van vendre sopars de duro. La transició de la dictadura de Franco a la democràcia de Joan Carles I no va ser idíl·lica, sense màcules, com se'ns ha fet creure. A la dictadura se li va fer un lífting, per fer-la passar per democràcia, i la merda es va amagar sota les estores. Ras i curt. Ressona encara i de manera intermitent el missatge de cap d'any del 69 en què el dictador deia que tot quedava "atado y bien atado". Es referia al fet que la continuïtat de la dictadura es garantia amb la designació del Rei. I a fe de Déu.

Dimecres, la portaveu del PP al Congrés, Cayetana Álvarez de Toledo, confirmava la defectuositat d'aquella transició encara per cloure. Responent al vicepresident Pablo Iglesias, que abans s'havia referit amb certa sorna al marquesat de la pepera, li etzibava: "Vostè és el fill d'un terrorista, a aquesta aristocràcia pertany, la del crim polític". Es referia al fet que el pare de la criatura, Javier Iglesias, va ser un lluitador antifranquista que va militar al FRAP (Front Revolucionari Antifeixista i Patriòtic). El subconscient de la marquesa, com el de tants altres, feia una relació si més no perversa: lluitar contra el franquisme equival a terrorisme. En la rèplica, el líder de Podem li responia: "Vostè acaba de cometre un delicte aquí. Només algú amb títols nobiliaris és capaç de creure's amb la impunitat de poder dir terrorista a algú i que li surti gratis", i afegia que demanarà al seu pare que exerceixi les "accions oportunes". No és la primera vegada que el progenitor del polític morat acut als tribunals per defensar-se. Abans ho havia fet contra el presumpte periodista i avui eurodiputat de Vox, Herman Tertsch, que va haver de pagar 15.000 euros per vulnerar el dret a l'honor del pare d'Iglesias. A Álvarez de Toledo i a Tertch els sorprendrà saber que les esquerres també tenen honor i que aquest s’ha de respectar.

Segons sembla, la desgràcia que assota el país, amb més de 27 mil morts disseminats pel territori, no és motiu suficient per decretar una treva política o, simplement, aplicar la màxima del sentit comú. Al contrari, la dreta ha decidit usar els morts com a arma llancívola. Desenterren les més baixes passions per recuperar un poder que en mans de les esquerres entenen il·legítim. Mentre les oposicions de mig món duen en temps de pandèmia el fre de mà posat, l'estadística Pablo Casado, mentor de la susdita marquesa, interpel·lava fa escassos dies el president Pedro Sánchez amb finesa política: "Traïdor", "il·legítim", "mentider compulsiu", "ridícul", "deslegitimat", "adalil de la ruptura a Espanya", "irresponsable", "incapaç", "deslleial", "egòlatra", "catàstrofe", "xovinista del poder", "ostatge", "escarni per a Espanya", "incompetent", "mediocre", "okupa"… I això sense citar els impresentables de Vox.

Tot plegat no vol dir que el govern de Sánchez ho estigui fent bé, que no ho crec, i temps hi haurà per passar factura. Però una cosa és això i una altra és actuar sense escrúpols, amb una baixesa moral indescriptible, per esgarrapar un grapat de vots usant si cal la desgràcia de molts. La transició acabarà quan conductes com les descrites no tinguin cabuda en una societat que aspira a ser democràtica.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides