“¡A por ellos!”

S'equivoquen de pacient, la que està realment malament és la Terra”, resumeix El Roto, rotund, lúcid, com sempre. Un clam universal comparteix l'opinió que l'epidèmia és l'efecte concentrat, agut, del que la crisi climàtica produeix a un ritme molt més lent. “El virus som nosaltres”, sona als quatre vents.

Res millor que les paraules de José Sacristán (“Als filldeputa se'ls veu venir, als ximples no”) per entendre la relació entre la catàstrofe ecològica (en la qual, clar, estem inclosos nosaltres mateixos) que s'anuncia a tota pàgina i en eastmancolor, i la irrupció del virus, per la porta de darrere, sense avisar.

La teoria ecològica no entén de moral ni d'ètica, simplement reconeix el predomini de la selecció natural dels ecosistemes davant els canvis ambientals inevitables i permanents”, afirma el biòleg Temi Vives Rego. “Per tant -es pregunta-, no seria més natural, realista i potser equitatiu començar a analitzar que el SARS-CoV-2 infligeix danys i dolor, però també ens ha aportat un plus de salut?”

Mesures pensades per a lluitar contra el virus han servit per a demostrar a gran escala què passa amb la contaminació atmosfèrica si es restringeix la circulació de vehicles i avions alhora que es redueix l'activitat econòmica”, apunta el també biòleg Ferran Vallespinós Riera. “El camí és evident (…) hauríem de deixar de parlar d'emergència climàtica i les Administracions cessar en les seves declaracions solemnes i vàcues, basades en quatre mesures d'escassa eficàcia, ja que no ataquen el nucli del problema (…) i que es declari una emergència de debò (de la mena de la del coronavirus) que ja s'ha demostrat que amb aquestes mesures sí que s'acaba amb la contaminació”.

“Miami no s'enfonsa, Miami s'està ofegant”, clama el professor Harold R. Wanless, de la Universitat de Miami, referint-se al que tothom sap: que l'escalfament climàtic està elevant el nivell del mar i que, a termini fix, hàbitats de tot el món, entre ells Miami, acabaran inundats. Cosa que els voltors especuladors immobiliaris de la zona (que es dediquen a comprar terrenys alts, on ara resideixen els més pobres) ja han ensumat. “Hem estat capaços de tancar-ho tot amb el coronavirus. No vull comparar això amb la malaltia, però hem de fer alguna cosa semblant enfront d'aquesta emergència”, reclama.

Mentrestant, els qui s'obstinen a continuar mostrant-nos les coses per l'ull del pany economicista, els addictes a la calculadora, els catastrofistes interessats, tracten de vendre'ns un panorama post-virus aterridor: un salvi's-qui-pugui, dirigit a enterrar tot indici de lluita per un món millor. Quelcom que encaixa com a anell al dit amb canalles com Donald Trump, Rei Mundial del Petroli, dels seus sequaços a l'Aràbia Saudita, de Jair Bolsonaro, especialitzat a devastar a marxes forçades l'Amazonia brasilera. I així successivament. Darrere, la processó nacional-populista, lliberaloide i, en general, dels qui tendeixen a fixar-se més en la Borsa que en les persones de carn i ossos. Encara que també som molts, majoria, cal reconèixer-ho, els qui, com Faust, hem de continuar venent la nostra ànima al diable per continuar tirant. S'entén. És el parany del qual haurem de saber sortir.

Caldrà ser encara més complidors a l'hora de separar els residus domèstics, anar amb bossa de roba a la botiga o desplaçar-se caminant, amb bici o patinet, i molt més. Però no cal perdre de vista que tan sols un centenar d'empreses són responsables del 75% de la carbonització del Planeta. Algunes d'elles, protagonistes de la històrica patacada petroliera de l'altre dia. Bon signe, perquè potser hagi arribat el moment de plantejar-nos molt de debò això de “¡A por ellos!”, com proposa la festiva jota de Cuéllar, convertida en himne de les festes de Nostra Senyora del Rosari.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides