Humilitat, fraternitat i esperança

En una situació com la que estem vivint les darreres setmanes arreu del món, afectats i espantats per la pandèmia de la Covid-19, sorprenen i fan mal les expressions insultants i agressives envers les persones i administracions que estan encarregades de fer-li front. És evident que hi ha decisions errònies, que les respostes a la crisi són diferents d’un país a un altre, que governants que treien importància a la malaltia ara són els que adopten les mesures de confinament més contundents, que gent amb bona fe escampa els rumors i les notícies falses més forassenyades… Però davant aquests errors la resposta adequada no és l’insult, l’amenaça o l’exigència de dimissions sinó la crítica sincera i constructiva.

Compte també amb les generalitzacions de tot tipus. Ni els catalans som així ni els espanyols són aixà. Ni els joves són uns descerebrats insolidaris ni els vells uns condemnats a mort que fan més nosa que servei. Ni els holandesos són uns egoistes ni els italians uns inconscients ‘viva la vírgen’. Atiar l’odi entre generacions o països és la pitjor manera d’avançar en la solució d’aquest i de tots els problemes.

La fraternitat entre els éssers humans d’arreu és una peça bàsica per avançar cap a aquesta solució vàlida no només per una parcel·la del planeta sinó pel món sencer. La humilitat és un altre ingredient fonamental en aquest combat. Que les donacions econòmiques per comprar el material sanitari que es necessita vinguin acompanyades i segellades amb el nom de l’empresa o la persona que les fa no és ni imprescindible ni recomanable. Pretendre apuntar-se el mèrit de trobar el medicament que guareixi la malaltia per satisfer l’orgull personal o patriòtic és ben trist.

La tercera paraula que em ve al cap en repassar el panorama en què ens trobem és ‘esperança’. Esperança en que la humilitat i la fraternitat, combinades amb l’esforç dels sanitaris i els científics, ens portin la fi d’aquest malson.

I que quan ens en despertem haguem après què és important i què no en les nostres vides i en les de la resta d'éssers humans i no humans amb els quals compartim el Planeta. Serà el moment de demanar responsabilitats pels errors comesos aquests dies i pels que venim cometent des de fa tants anys donant per bo un sistema econòmic i social basat en la competitivitat, la llei del més fort i en trepitjar els drets i la dignitat de les persones més vulnerables. 

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides