De les 19 comunitats autònomes que constitueixen Espanya, Catalunya és la setzena pel que fa a saldo migratori entre les persones que hi arriben procedent d’altres regions i les que se n’hi en van. Per darrera d’ella només estan Extremadura, Castella-Lleó i Andalusia. Així es constata en les dades elaborades per l’Instituto Nacional de Estadística (INE) corresponents al 2018 i confirmades per les que va donar a conèixer l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) el passat mes de setembre.
Segons l’INE, de Catalunya van marxar 2.811 espanyols més dels que hi van anar a viure el 2018. L’Idescat situa en 2.689 la diferència entre les persones que van marxar de Catalunya i les que s’hi van instal·lar el 2018. L’Idescat calcula que aquell any el saldo de negatiu de la població espanyola que vivia a Catalunya en comparació amb el 2017 va ser de 4.369 persones, mentre que el saldo d’estrangers que ho feia va ser positiu per un total de 1.680.
La comunitat que va acollir més ciutadans d’altres comunitats autònomes va ser la de Madrid. En acabar el 2018 hi vivien 7.307 espanyols procedents d’altres parts d’Espanya més que el 2017. Aquest saldo també va ser positiu a la Comunitat Valenciana, les Illes Balears, l’Aragó, Canàries, Navarra, Galícia, Cantàbria i el País Basc. D’Andalusia van marxar 6.374 espanyols en direcció a d’altres comunitats mentre que de Castella-Lleó ho van fer 4.099 i d’Extremadura, amb una quantitat similar a la de Catalunya, 2.980.
Ni l’INE ni l’Idescat acompanyen aquestes dades amb anàlisis sobre les causes del perquè d’aquesta marxa d’espanyols de Catalunya, fenomen que alguns analistes atribueixen als efectes del procés independentista català. L’Idescat sí que detalla que el saldo migratori no havia estat negatiu des de 2013. Caldrà esperar uns mesos per conèixer les dades definitives corresponents a l’any que ara s’acaba per veure si aquesta tendència es confirma.
