Aquesta setmana comença la campanya electoral per a les eleccions al Congrés i al Senat del 10 de novembre. Les cambres espanyoles estan aturades de fa setmanes i els que ocupaven els seus escons no tenen gaire feina a fer, més enllà d’intentar preparar l’activitat política que els hauria de portar a tornar a ser diputats. Això fa que s’hi dediquin en cos i ànima aquests dies. I s’entén. El que ja no és tan fàcilment comprensible és que, amb ells, estiguin dia i nit també diputats del Parlament, membres del govern o destacats alcaldes. I és que la proximitat del 10 de novembre no atura l’activitat a la cambra catalana, a la Generalitat o als ajuntaments. O almenys així hauria de ser.
Però els seus responsables polítics no dubten a deixar de banda la seva feina, per la qual cobren cada mes, per atendre tasques de partit i ajudar els companys de candidatura. Fins i tot si això suposa absentar-se descaradament de plens o faltar a reunions habituals per acudir a actes de partit o a acompanyar caps de llista o líders de Madrid en passejades diverses. Fa anys, almenys, ho intentaven dissimular una mica.
