Qui s’apunta a la insubmissió fiscal suggerida per Jordi Sànchez?

Hèctor López Bofill
Hèctor López Bofill

Hèctor López Bofill, el professor de Dret Constitucional de la Universitat Pompeu Fabra que va ser cap de llista a Tarragona de Solidaritat i després va formar part de dues llistes electorals de Junts per Catalunya, en el darrer dels casos com a candidat a senador per Tarragona.

López Bofill, el Twitter del qual mostra una foto d'ell amb l'expresident Carles Puigdemont, ha piulat: "No sóc partidari d'una aturada de país per respondre a la sentència. Perjudicaria l'economia catalana, les empreses i la nostra gent. En canvi, em pregunto què passaria si 300.000 contribuents no paguessin les retencions d'IRPF ni els IVA trimestrals a L'Agència Tributària".

La darrera referència va en la línia plantejada per l'expresident de l'ANC i diputat de JxCat Jordi Sànchez, el qual va suggerir recentment que "si 100 ciutadans decideixen no pagar impostos per denunciar els incompliments pressupostaris del govern espanyol, és segur que tindran un problema. Si són 300.000 ciutadans que no paguen, el problema el tindrà l'Estat".

Però no tothom ho veu clar. "Home, professor! Sóc assessor fiscal de pimes fa més de 30 anys i com diuen els castellans: ¿Te lo explico o te lo cuento? Sancions, recàrrecs, apremis, embargaments, no poder demanar subvencions, ajudes, etc. Val més aturar el país", ha respost un usuari a López Bofill. "Primer de tot, això només ho poden fer els autònoms i, segon, els farien un embargament al compte amb recàrrec i encara recaptarien més", ha apuntat un altre.

Conegut per formar part del sector més hiperventilat del processisme, López Bofill va ser absolt d'un delicte d'odi que se li havia atribuït arran de diversos tuits. En un d'aquests, deia: "Quan siguem independents jo em recordaré dels jutges, fiscals i funcionaris diversos que ara contribueixen a extorquir Catalunya".

El 2014, va manifestar que calia "reconstruir urgentment l'espai independentista transversal de la línia dura", i proposava fer la independència a partir de sis punts, entre els quals la "constitució de forces de defensa per garantir el control del territori" i una "estratègia geopolítica basada a trobar aliats tot oferint satisfer els seus interessos sense moralismes sobre els seus governs", així com proferir "amenaces als membres de la UE sobre el seu capital a Catalunya si no s'avenen a integrar-nos a la lliure circulació" i denegar la ciutadania a les persones que no acreditessin el coneixement de la llengua catalana.

Defensor de l’Institut Nova Història, va considerar "de fireta" el "referèndum o referèndum" de Puigdemont, va apostar per la independència en 18 mesos i va exigir la DUI a l'aleshores president. L'any passat va considerar necessari aclarir si el govern d'Espanya, durant l'octubre del 2017, "estava disposat a practicar el primer genocidi a l'Europa occidental després de la II Guerra Mundial". "D'això ha d'anar la Comissió de la Veritat", afegia.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides