Xavier Sala-Martín. L’home de les jaquetes cridaneres i de la violència dialèctica pro-independència firmava aquell any, com a catedràtic de la Universitat de Colúmbia, als Estats Units, i professor visitant de la Universitat Pompeu Fabra, un article on negava que estigués “científicament demostrat” que el canvi climàtic existís i es queixava que “determinats grups fonamentalistes” intentessin imposar “polítiques ecològiques”. Sala-Martín basava la seva opinió en un document de l’Institut de la Ciència i la Medicina d’Oregon, firmat per 17.000 científics, on hi havia paràgrafs com aquest: “No hi ha evidència científica convincent que demostri que l’emissió de diòxid de carboni (CO2) o d’altres gasos causi l’escalfament catastròfic de l’atmosfera i que comporti el canvi climàtic a la Terra”.
El document també nega que es pugui demostrar que “l’activitat humana en general estigui causant un augment global de la temperatura de la Terra o canvis climàtics”. Sala-Martín posava en dubte la validesa dels models teòrics utilitzats per l’IPCC (Internacional Panel on Climate Change) de l’ONU. Per ell, la lluita contra la contaminació podia limitar severament la capacitat de creixement de molts països pobres i “això sí que seria un greu problema per a la humanitat”. I acabava l’article dient: “A diferència del fenomen de l'escalfament de la Terra, l'existència de pobresa a moltes zones del món és un fet contrastat. I el que hem de fer és ser prudents i ajudar als països pobres a esdevenir rics, encara que això comporti la utilització de combustibles fòssils, i no limitar les seves possibilitats de creixement tot basant-nos en un suposat canvi climàtic que molta gent dóna per vàlid però que no està, ni de bon tros, científicament demostrat”.
