Treballadores de les cures i la llar: una feina dura i invisible

“Hem d’aguantar sovint que ens tractin d’ignorants o ens diguin netejaculs”
Pancarta d’una concentració a la plaça Sant Jaume pels drets de le
Pancarta d’una concentració a la plaça Sant Jaume pels drets de les treballadores de la llar i les cures

"Hi ha famílies de tot, però sovint hem d’aguantar que ens tractin d’ignorants o netejaculs”. Ho explica Daybelyn Juares, de l’Associació de Migrants Diverses, una entitat on troben suport i caliu humà moltes de les dones que treballen en el sector de la cura de persones dependents a la seva llar. És hondurenya, com bona part de les dones immigrants que es guanyen la vida, de forma precària i dura, cuidant sobretot persones d’edat molt avançada o amb demències senils o Alzheimer.

La llei d’estrangeria i el risc que suposa la situació irregular en què es troben moltes d’aquestes treballadores les situa en una posició pràcticament d’indefensió davant els maltractaments que poden patir. Molts contractes són verbals, i denunciar algú que es nega a reconèixer que has treballat tres anys tenint cura del seu pare dependent comporta el perill que quedi al descobert la situació d’irregularitat de la treballadora.

Tot plegat fa que les condicions laborals siguin freqüentment inhumanes i els sous molt baixos. Arribar als mil euros és impossible, tot i que són habituals jornades de treball de 24 hores diàries tots els dies llevat d’unes hores de lleure els dissabtes. Juares explica per què hi ha ben poques treballadores autòctones en aquest sector. “Qui vol estar tancada 24 hores en una casa set dies a la setmana?”, es pregunta. I fer-ho per 500 euros, podria afegir. Ho fan dones en la situació en què es troben ciutadanes que arriben de països com el seu, on la vida està sempre en risc, i després d’haver demanat préstecs per desplaçar-se.

Que paguin salaris baixos famílies adinerades les retrata. I quan les que els paguen són famílies humils? “Que facin de fills!”, respon Juares. I recorda que moltes treballadores no poden menjar carn o peix sovint perquè no els arriba el sou. O que és freqüent que la seguretat social la paguin elles sense saber-ho. Això quan les donen d’alta. En ocasions, els descompten del sou una part dedicada a pagar el consum de llum o aigua.

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA

(Visited 135 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari