Encara que només ha estat un any presidint la Diputació de Barcelona, Marc Castells ha intentat aprofitar-lo al màxim. Com si es tractés d’una llimona, l’alcalde d’Igualada ha espremut la presidència en benefici propi fins a deixar-la sense suc. La institució barcelonina ha estat el cavall de Troia de Castells per assaltar el poder. En un any, l’igualadí s’ha multiplicat en infinitat d’esdeveniments intentant escalar al màxim possible dins de Junts per Catalunya (JxCat).
Segons explica ell mateix, va començar a tenir consciència política als 16 anys, quan va participar en unes colònies del Grup Nacionalista de Catalunya i va quedar fortament impactat per persones com Pep Espar i mossèn Ballarín. El 1997 va entrar a militar a la JNC i fins al 2003 va ocupar diversos càrrecs, fins a aconseguir la presidència local de CDC i ser cap de llista de CiU a Igualada. Vinculat durant 12 anys al Consell Comarcal, on va ser-ne treballador i president, des de juny del 2011 és alcalde d’Igualada, i l’any passat va substituir Mercè Conesa a la presidència de la Diputació de Barcelona.
En les darreres municipals, Castells ha perdut la majoria absoluta a l’Ajuntament d’Igualada, baixant d’11 a 9 regidors. Les esquerres igualadines, però, no han pactat i Castells repeteix d’alcalde. Governarà en minoria i haurà d’arribar a acords per tirar endavant els seus projectes. Va intentar un pacte amb Esquerra Republicana, però no va ser possible i ara haurà de treballar en solitari.
De tota manera, la carrera i les ambicions de Castells continuen. Tot i que va dubtar del president Carles Puigdemont quan aquest va estar a punt de convocar eleccions en lloc de proclamar la independència, l’expresident sembla que l’ha perdonat. De fet, en la presentació de la seva candidatura, Castells es va rodejar d’un trident de presidents: Artur Mas, Carles Puigdemont i Quim Torra. El seu és un dels noms que sonen per fer-se càrrec de Junts per Catalunya ara que es vol intentar coordinar la postconvergència. Artur Mas el té en compte per reconduir el partit. De fet, al llarg d’aquests anys Castells s’ha dedicat a nedar i guardar la roba tot fent equilibris entre el PDECat i Junts per Catalunya i, a més, la Crida.
LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA
