La Federació Catalana de Futbol (FCF) pot convertir-se molt aviat en un polvorí vista la determinació amb què un nucli de clubs, capitanejats pel CF Gavà, ha iniciat un seguit d’accions adreçades a desgastar i posar contra les cordes l’actual president, Joan Soteras, l’home de palla posat per l’expresident Andreu Subies a finals de l’estiu passat. La guerra acaba de començar.
Després de sis anys al capdavant de la catalana, Subies va trair el candidat de Villar, a qui presumptament havia jurat fidelitat, per aliar-se amb Luis Rubiales a canvi de la vicepresidència primera de la Federació Espanyola (RFEF). Un càrrec que el va obligar a residir a Madrid, això sí, després de deixar-ho aquí tot lligat i ben lligat, traspassant la presidència al seu directiu de més edat i rang, Joan Soteras, mitjançant unes eleccions en què era impossible competir. Convocades per sorpresa, retorçant les normes i controlant la junta electoral per l’aparell federatiu construït per Subies, una superestructura de comandament i de poder que inclou l’entorn mediàtic i el feudalisme federatiu com a model de govern, el candidat Joan Soteras va atropellar el seu únic rival, el president del Gavà, Iván Carrillo.
El novell va aconseguir amb prou feines el nombre d’avals suficients, mentre que el candidat oficial gairebé va arribar al miler de 1.200 possibles. La junta electoral va restringir qualsevol marge democràtic anul·lant els necessaris perquè Soteras fos proclamat president, tal com estava previst.
UN REGNE QUE S’ENFONSA
Sis mesos després, el món feliç en el qual Joan Soteras regnava amb supèrbia i sobreprotecció des de l’ombra del totpoderós Andreu Subies s’està esfondrant. L’Audiència Nacional l’ha caçat pràcticament amb les mans a la massa, a ell, a l’exdirectiu Josep Contreras i a l’exsecretari de la FCF, Albert Baza, cosa que ha arruïnat el prestigi de la Federació. La instrucció, a més, ha destapat greus indicis de delictes penals de prou pes perquè el mateix Rubiales anteposés la defensa de la seva presidència a la presumpció d’innocència aplicada sobre el seu vicepresident Subies, del qual ja s’ha desfet fulminantment.
Joan Soteras, per tant, s’ha quedat sense escut i sense padrí, al capdavant d’una presidència i una Federació que Andreu Subies torna a necessitar com l’aire que respira per a les operacions de defensa de la seva causa i contra els perillosos enemics que s’està guanyant. Com sigui, Soteras ha de mantenir fora de perill l’únic refugi que li queda a Subies.
LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA
