La líder de Ciutadans (Cs), Inés Arrimadas, s’ha erigit fa uns dies en l’encarregada de posar el dit a l’ull –més que ningú– al president del govern espanyol, Pedro Sánchez. I és que, mentre els presidents de PP, Cs i Vox es dediquen a atacar l’inquilí de la Moncloa, ella ha optat per fer la feina que més feixuga, la pesca de xarxa entre l’electorat socialista decebut. Des que va saltar la darrera crisi amb el govern espanyol, és Arrimadas qui fa constants apel·lacions als socialistes desencantats, als que van votar PSC o PSOE esperant una cosa i se n’han trobat una altra, i fins i tot als dirigents del partit de Sánchez perquè conspirin contra la cúpula del PSOE.
I és que la líder de Cs a Catalunya creu que, amb una competència ferotge per la dreta intentant esbrinar qui de tots carrega més i millor contra el govern socialista, arriba un moment que algú haurà de recollir els fruits de provocar que els simpatitzants de Sánchez més de centre o els enemics interns hagin caigut en l’odi visceral al president del govern. És per això que a cada roda de premsa, entrevista o declaracions públiques que fa, Arrimadas introdueix l’element imprescindible d’evocar “què pensaran els votants socialistes, aquells que sempre o últimament havien posat la confiança en el PSC i el PSOE, quan veuen el que està fent”.
