Trobo regirant les prestatgeries d’una llibreria de Londres un escrit de George Orwell titulat 'A propòsit del nacionalisme' i descobreixo que per l’autor, tantes vegades esmentat i, segurament, tan poques llegit, de '1984' i 'Rebel·lió a la granja', el nacionalisme és un perill perquè darrere seu no hi ha res més que una immensurable ànsia de poder. De fet, creu que canvia la ideologia per la taxonomia en assumir –i cito literalment– que "tots els éssers humans poden ser classificats com a insectes, que desenes de milions de persones poden dividir-se entre bones i dolentes”. Una classificació basada en absurds com el lloc de naixement, a partir de la qual s’atorguen un seguit d’atributs, positius per als propis i negatius per als aliens, amb els quals resulta fàcil descobrir un enemic a qui encolomar l’origen i raó de totes les desgràcies que ens envolten.
El nacionalisme és per Orwell la negació de l’altre, per això posa en el mateix calaix religions i totalitarismes. I negar l’altre és negar un dels principis bàsics de la democràcia, que és el respecte per les minories.Quins són els trets bàsics d’un nacionalista per Orwell? Abans de tot la seva idea de superioritat i la seva obsessió pel país. Qualsevol discussió, tot debat, anirà a parar a la idea de nació, i qui sostingui posicions crítiques, i ja no diguem qui defensi parers contraris, serà immediatament qualificat de traïdor i d’enemic.
En segon lloc, la més absoluta indiferència per la realitat. Una mateixa acció pot ser bona o dolenta en funció de qui la dugui a terme. El passat és una matèria que és alterable: de fet, els nacionalismes dediquen un bon grapat de temps a reinterpretar-lo i a fantasiejar sobre com haurien estat les coses si uns fets determinats haguessin estat diferents. Unes reinterpretacions poc innocents, que acaben per convertir la història en pura propaganda. Aquesta indiferència per la realitat els porta a sobreestimar les seves forces i subestimar les dels seus adversaris, fet que sovint els porta a la derrota absoluta. Al final tampoc no importa gaire, doncs una desfeta es converteix en un nou greuge, i el que de debò importa no és tant la pàtria com la idea de pàtria i mantenir una certa idea de superioritat moral darrere la qual s’amaga el desig d’obtenir poder i prestigi per a la nació o entitat que el nacionalista hagi escollit per diluir la seva individualitat.
Podem veure en la Catalunya d’avui els símptomes descrits en aquest llibre escrit l’any 1945 per un George Orwell poc amable amb un nacionalisme que considera la llavor de tots els mals que van conduir al desastre de la II Guerra Mundial. Una manca d’amabilitat que es torna especialment cruel quan afirma que “alguns nacionalistes no estan lluny de l’esquizofrènia, viuen molt feliçment entre somnis una idea de poder i de conquesta que no té cap connexió amb la realitat del món físic”.Un món dividit entre bons –els meus– i dolents –els altres– que també descriu el recentment traspassat Amos Oz en el seu magnífic llibre 'Contra el fanatisme', un món que manté des del mateix inici de la humanitat una lluita que enfronta fanatisme contra tolerància. Fanatisme contra pluralisme. Què és un fanàtic per Oz? “El fanàtic és un daltònic incapaç de reconèixer grisos i entrellums. Els seus ulls ho veuen tot en blanc i negre i estan mancats de la capacitat de reconèixer el més mínim mèrit –o dret– en les consignes dels seus contrincants”.
Més optimista que Orwell, Oz ens ofereix alguns antídots. El primer és la imaginació, doncs qui pot imaginar un futur diferent mai no arriscaria la seva vida o el seu capital polític en una aposta per al present immediat. El segon és el sentit de l’humor, perquè “un fanàtic pot ser capaç d’emprar un sarcasme feridor, però mai no podrà riure’s de si mateix i de la seva causa, doncs aquesta acostuma a ser un afer absolutament seriós i solemne". Afirma Oz en el seu llibre que “no tots els estúpids són solemnes, però tots els solemnes són estúpids”.
El tercer i últim antídot, segurament el més efectiu i el més important, és la capacitat de posar-se al lloc de l’adversari, doncs segurament aquell que per un simple instant pugui veure la realitat amb els ulls del seu antagonista acaba immunitzat contra el fanatisme.Δ
