Els membres del govern destituït estan repartits entre Brussel·les i les presons d’Estremera i Alcalá Meco. Això té, a més dels evidents efectes polítics, una derivada personal que és, segurament, més dura del que molts es pensen. En moments difícils, el suport de la família i dels amics acostuma a ser clau en l’estat anímic. Però ells, a tants quilòmetres de casa, no poden tenir aquest escalf que probablement els fa tanta falta.
Les seves famílies, però, fan tot el possible perquè això no sigui així. I sempre que poden visiten les presons perquè els sentin a prop, o viatgen a Bèlgica per trobar-se amb els que han anat allà. Això, però, implica un seguit de desplaçaments i de despeses de viatge que estan fent que les famílies dels membres del govern destituït estiguin començant a notar el efectes de la situació a les economies domèstiques.
És per això que van decidir associar-se i crear una entitat per recaptar diners i que sigui la solidaritat dels catalans independentistes la que els ajudi a pagar les seves visites a Brussel·les i a les presons madrilenyes. I és que quan el govern de Carles Puigdemont va decidir que anava a totes i amb totes les conseqüències ells ja sabien que podrien acabar així, però sembla que no ho tenien gaire parlat amb les seves famílies. I ara han descobert que anar i tornar per veure’ls costa diners. I no pocs.
I, de la mateixa manera que fins ara els catalans han pagat els viatges del govern pel món per fer proselitisme del procés, ara volen que els catalans –aquest cop només els independentistes– també costegin els viatges a Madrid i Brussel·les. Així, per canalitzar-ho, han muntat l’Associació Catalana pels Drets Civils. I tan dur deu ser l’esperit que els ha portat a això, que ells mateixos han decidit que les sigles i el logotip siguin AC/DC, com el mític grup de hard rock australià.
