Des de fa dos anys, el 12 d’octubre ve sent polèmic a Catalunya perquè alguns ajuntaments i parts de l’administració de la Generalitat fan veure que no tenen festa, deixant anar així el missatge que el dia nacional d’Espanya no va amb ells. Però en realitat el que ve passant és que els polítics de torn passen pel despatx una estona, es fan la foto a la taula de la feina, i marxen de dia festiu, com han fet tots els funcionaris i treballadors públics. I és que un dia festiu, és un dia festiu. Per més militars i legionaris que desfilin amb banderes espanyoles ben lluïdes.
Aquest any, però, feia més lleig que aquest intent de boicot al 12-O no fos més massiu, donat que només un parell de dies abans s’havia fet un intent de declarar la independència i es venia de tota la revolta de l’1 d’octubre. És per això que a alguns ajuntaments, departaments de la Generalitat i empreses públiques van arribar, com caigudes del cel, propostes sindicals als treballadors perquè optessin per treballar el dia 12, dijous, i s’agafessin festa el divendres 13 o el dilluns 16 d’octubre. D’aquesta manera, la reivindicació independentista es faria més visible i els funcionaris guanyarien un cap de setmana llarg. La major part de les plantilles de treballadors públics no perdona un festiu i, com que això és sagrat i no entén d’independències, no va ser massa secundada. Però en alguns llocs, la proposta va ser tan insistent que va ser qualificada de ‘pressió’ per alguns empleats.
