El Banc Popular era més que un banc: era el braç financer de l’Opus Dei, la institució ultracatòlica fundada l’any 1928 pel capellà aragonès José María Escrivá Albás –rebatejat Josemaría Escrivá de Balaguer (a la foto)– i que en l’actualitat compta amb uns 2.000 sacerdots i uns 92.000 associats arreu del món.
L’any 1944, un grup d’empresaris catalans, encapçalat per Fèlix Millet –el pare de l’espoliador del Palau de la Música–, va comprar aquest banc fundat l’any 1926, que tenia entre els seus primers accionistes el rei Alfons XIII. Molt aviat, el Banc Popular va esdevenir l’entitat de referència de l’Opus Dei, gràcies a la personalitat i a la influència dels germans Luis i Javier Valls Taberner, fills del polític de la Lliga Regionalista Ferran Valls i Taberner, que va fer costat al general colpista Francisco Franco. Membre molt actiu de l’Opus Dei, Luis Valls Taberner va ser president del Banc Popular entre 1972 i 2004 i, després de la seva renúncia al càrrec, el seu germà Javier va assumir la copresidència de l’entitat, juntament amb Ángel Ron.
Les arrels catalanes dels germans Valls Taberner van fer que el Banc Popular, tot i que tenia la seva seu central a Madrid, aconseguís una important quota de mercat a Catalunya. Entre la seva clientela hi havia moltíssimes empreses catalanes i destacats membres de la burgesia benestant de Barcelona, molts dels quals han perdut bous i esquelles amb la sobtada ruïna de l’entitat.
Els estrets vincles de l’Opus Dei amb el Banc Popular també van quedar palesos amb la designació com a vicepresident de l’entitat de l’empresari Luis Herrando y Prat de la Riba, germà de l’actual vicari de la prelatura a Espanya. Qui va ser president de la influent Associació Espanyola de Banca (AEB) en els decisius anys de la Transició postfranquista, el sitgetà Rafael Termes, era un prominent membre de l’Opus Dei i havia ocupat el càrrec de conseller delegat del Banc Popular (1966-1977). Igual que Luis Valls Taberner, Rafael Termes va ser un dels promotors de la Universitat de Navarra, el principal bastió acadèmic, juntament amb l’IESE de Barcelona, dels seguidors de sant Josemaría Escrivá de Balaguer.
Els interessos de l’Opus Dei al Banc Popular es canalitzaven a través de la Sindicatura d’Accionistes, que controlava el 9,6% de l’entitat, i de la societat instrumental Unión Europea de Inversiones, amb un 3%. A més, gestionava importants recursos de l’Església espanyola i d’alguns ordes religiosos (escolapis, maristes, salesianes…) quantificats en 5.400 milions d’euros.
