Bordar a la lluna

Aquest ritual dels gossos -que segons l’aleshores president del PNB, Xabier Arzalluz, practicava el per aquell temps president del Govern, José María Aznar- i que significa anar contra una persona o cosa a qui no es pot ofendre ni causar cap dany, amenaçar inútilment o vendre fum, és el que està començant a fer el recentment estrenat president dels Estats Units d’Amèrica, Donald Trump.

El republicà Donald Trump va prestar jurament divendres passat com quadragèsim-cinquè president dels EUA i en el seu discurs d’investidura, que acostuma a interpretar-se com la declaració d’intencions del nou govern, va prometre “reconstruir el país” i retornar-li “els seus somnis”, “la seva grandesa”, “la seva riquesa”, “les seves fronteres” i “la seva seguretat”. Fidel a les seves expressions preferides, va prometre “fer el treball” (get the job done). Amb ell, “els alumnes tornaran a trobar els seus coneixements” i “els treballadors, les seves feines”. Per al nou president, a partir d’aquest dia el país serà dirigit per una única i mateixa visió: “American first! American first!“.

“Anem a reforçar totes les aliances, a formar noves aliances i a unificar el món civilitzat contra el terrorisme radical islàmic, perquè l’anem a eradicar completament, l’anem a eradicar de la faç de la terra”, va dir, sense especificar com. Realment creu el nou president que té el talismà màgic capaç d’acabar amb el terrorisme? Si fos així, posaria de manifest que la conjunció entre ignorància i poder solament produeix deliri i, en conseqüència, seria per posar-se a tremolar. Pensa, tal vegada, Trump que el seu predecessor a la Casa Blanca no va fer prou per acabar amb el terrorisme i fins i tot que hi podria estar involucrat? Multiplicarà Trump ad infitum els policies, militars, serveis d’intel·ligència.., com a mitjà per acabar amb el terrorisme? Els llançarà bombes nuclears? Sabrà, en fi, Trump que el terrorisme és tan vell com la mateixa condició humana?

En qualsevol cas, quan es refereix al seu país, Trump ho fa en termes de “reconstrucció”. “Anem a fer que aquest país sigui segur una altra vegada i, sí, junts anem a fer que sigui gran una altra vegada”, repeteix una i altra vegada, la qual cosa ve a dir que els EUA han deixat de ser un país gran i segur o, dit d’una altra manera, que es troba en decadència. Reconeixement que, en boca d’un emperador, sona fatal, sobretot si no va acompanyat de la fórmula per sortir del forat. Podria ser que Trump, discret, posseeix la recepta per a això i no vol revelar-la? Es reduirà tot a erigir el desvergonyit mur amb Mèxic i a repatriar la producció de cotxes, aparells d’aire condicionat o llimones als EUA? Quant costaran els cotxes, els ventiladors i les llimones Made in USA? Qui els comprarà fora dels EUA? Estaran disposats els consumidors nord-americans a pagar molt més per les coses fetes al país, solament per raons patriòtiques?

Cal protegir les fronteres nacionals “dels problemes d’altres països que ens roben les nostres empreses i destrueixen la nostra força laboral”. O sigui que altres països roben les empreses als EUA i no el contrari: que són precisament les companyies, nord-americanes o no, les que marxen dels seus països buscant avantatges competitius per tot el món, a costa, clar, de carregar-se l’ocupació i el que faci falta en els seus llocs d’origen. És més: tal vegada moltes empreses, sobretot nord-americanes, no han perdut des de fa temps la seva denominació d’origen i actualment no són sinó gegantines corporacions globals? Si així pensa el president dels EUA o és tonto o és un cínic. Més el segon que el primer i en grau superlatiu, si, per exemple, es té en compte la composició del seu govern. Qui pot imaginar les grans corporacions globals operant exclusivament fronteres endins? Tal vegada pensa Trump globalitzar el seu país i jibaritzar la resta del món com a fórmula per engrandir els EUA? Com ho farà? Amb les armes?

“Estem transferint el poder de Washington a vostès, el poble”, afirma Trump, com si ell no fos precisament el poder al que es refereix. I, ensenyant la poteta, acaba confessant que crearà llocs de treball construint carreteres, camins, ponts, aeroports, túnels i vies fèrries. Res de nou sota el Sol. Totes les dictadures que hi ha hagut al món han fet el mateix. Recorden els pantans de Franco? I com a cirereta del pastís (de tauró) la “neteja”, que també han fet els tirans de tots els temps: “Perquè els homes i dones oblidats i que estan en la pobresa ja no ho seran més, perquè acabarem amb les drogues i les bandes”.

“El temps dels discursos buits s’ha acabat i el temps de l’acció ha arribat!”, proclama Trump, com si el seu no fos un discurs. És més: no us sona el seu discurs com una cosa ratllada, reiterativa, un dejà vu, que diuen amb propietat els francesos? No és aquest discurs idèntic al que va precedir a les guerres comercials que van acabar en guerres a seques? Esperem que, com els gossos, la cosa es redueixi a bordar a la lluna i acabi, senzillament, validant allò de “gos que borda, no mossega”. En cas contrari, estem perduts.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides