Viure en un dels llocs del món amb més turistes per metre quadrat té les seves servituds. No és només haver de suportar tot l’any els ramats que caminen darrere un paraigües amb potes i s’aturen just davant de la teva porta o envaeixen les voreres ja plenes de terrasses de bars i restaurants per a guiris. Ara, els veïns del barri de Sagrada Família també s’han convertit en la moneda de canvi de la guerra oberta entre govern i oposició a l’Ajuntament de Barcelona.
L’espiral de tensió política ha arribat a uns nivells tan elevats que dubto molt que ni l’ONU podria aconseguir convèncer les parts afectades de fer una treva per Nadal. L’estrambòtic pessebre d’enguany amb minimalistes composicions tancades en boles de plàstic que semblen hivernacles galàctics tampoc ajuda gaire a firmar un armistici, francament.
Tot i que els ressentits republicans han decidit fer la guitza a Ada Colau fins a l’últim dia del mandat des de la nova seu que obriran sota casa a finals de mes, són els convergents –en plena lluita interna per triar el substitut de Xavier Trias que els guiarà en la llarga travessa pel desert- els veritables torracollons del bipartit. En el marc d’aquest joc polític on tot s’ho val, les finques de l’entorn del temple de la Sagrada Família van rebre fa unes setmanes un full amb l’anagrama de CiU posant a parir el govern Colau. La missiva titulada El govern de Colau no dóna cap solució als veïns afectats per les obres de la Sagrada Família i sense cap firma més enllà del segell ha provocat malestar a l’Associació de Veïns del barri perquè la coalició utilitza l’entitat per atacar el govern municipal just en el moment que s’ha posat fil a l’agulla perquè el temple compleixi la llei com la resta de mortals.
Diu l’associació veïnal que les mesures que CiU es vanta d’haver aconseguit quan governava Barcelona i que fan referència a les edificacions afectades pel projecte d’urbanització dels entorns del temple de Gaudí i als equipaments, les zones verdes i la mobilitat del barri, són paper mullat. De fet, en època de Trias no es va poder acordar res perquè ni la Junta de la Sagrada Família va voler sentir a parlar de pagar el desastre que suposarien les expropiacions forçoses d’aquesta operació urbanística ni el consistori va voler posar les bases per modificar el Pla General Metropolità. A més, cal recordar que el lligam entre els convergents i el temple ve de molt lluny i que l’aleshores regidor del districte de l’Eixample, el poc demòcrata i poc cristià Gerard Ardanuy, no va parar fins trencar el fil del diàleg.
A diferència de la versió manipulada dels convergents que ens ha arribat a les bústies, la realitat és que els veïns van decidir a la primavera del 2015 donar per acabades les converses amb l’equip de Trias davant la impossibilitat de tancar un acord i l’assemblea d’afectats ho va ratificar el 15 de maig. Com que no pot haver-hi cap agressió sense resposta, l’Associació de Veïns de Sagrada Família ha respost irada la carta convergent i ha deixat clar que no vol ni sentir a parlar de les obres. “Vista l’actitud del Temple, la petició que fem a tots els grups municipals és que abordin la modificació del PGM en aquest mandat sense cap avinguda, sense cap expropiació i recuperant com a zones verdes els interiors d’illes dels carrers València i Aragó”, remarca. La lluita contra el turisme massiu i els drets a l’habitatge i a viure en un barri fet a mida dels seus veïns són els tres únics compromisos polítics que ens podem permetre creure en el barri davant tant joc brut.
