Dos dels principals casos de corrupció que s’han destapat a Catalunya en els últims anys passen pels despatxos de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès: el cas del Palau de la Música i el cas Petrum (les comissions d’obra pública del 3%). No es tracta de sospites. Hi ha evidències documentals que així ho demostren. Però l’actual alcaldessa de la ciutat, Mercè Conesa, i el seu antecessor en el càrrec, Lluís Recoder, són especialistes a tirar pilotes fora i mai no han volgut assumir les seves responsabilitats, i han afirmat que tot plegat eren insinuacions malèvoles.
Altres càrrecs que apareixen en l’epicentre d’aquesta trama municipal són els exgerents de l’ajuntament Jordi Turull (actual president del grup parlamentari de Junts pel Sí) i Pau Villòria (actual secretari general del departament de Cultura i home clau en la polèmica privatització de l’ATLL), que coordinaven l’acció municipal quan van passar aquests fets judicialitzats; i el gerent de Promusa, la societat privada municipal que funciona, en la pràctica, com un ajuntament bis i que dirigeix Lluís Hosta.
EL PAVELLÓ ESPORTIU
En la documentació localitzada en els ordinadors del Palau de la Música després de la intervenció judicial es va trobar una anotació que reflecteix com funcionava la trama Ferrovial-Fèlix Millet-Convergència. L’Ajuntament de Sant Cugat va adjudicar l’any 2002 –quan Lluís Recoder era l’alcalde, Jordi Turull era el gerent municipal i Lluís Hosta el director de Territori– les obres de construcció del pavelló esportiu PAV3 per un import de 4,1 milions d’euros a l’empresa Ferrovial. (Al final, aquestes obres van patir un encariment del 19% respecte al pressupost adjudicat a causa de “modificacions no previstes”).
Un cop adjudicat aquest contracte a Ferrovial, Fèlix Millet es va posar en contacte amb Pedro Buenaventura, el seu home de confiança a l’empresa madrilenya, per reclamar-li que pagués al Palau de la Música el 4% del seu import: exactament, 167.000 euros. Al seu torn, com especifica la documentació confiscada, el 2,5% de la comissió va anar a la Fundació Ramon Trias Fargas de CDC i l’1,5% restant es va quedar al Palau de la Música.
Tota aquesta martingala està perfectament documentada, però hi ha una pregunta que fins ara ningú no ha respost: com va saber Fèlix Millet que l’ajuntament havia adjudicat la construcció d’un pavelló esportiu a Ferrovial i que, per tant, ja podia reclamar la comissió del 4%.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
