Veure les seves fotos als diaris no impressiona tant com trobar-te’ls de cara. Carn de gimnàs inflada a base d’esteroides, el cap rapat i unes ulleres de sol per amagar la cara de males puces que gasten. Aquest cop eren tres, dos matons i el cap. Els primers s’esperaven a la cantonada de Còdols amb Rull, just davant de la porta d’un centre social, mentre que el segon –vestit amb una dessuadora clara- no feia més que anar amunt i avall parlant amb el mòbil. “Ara posem l’alarma aquí i anem al Masnou a fer dues actuacions més”, explicava. Eren els de Desokupa en plena acció i havien vingut a fer una de les seves visites intimidatòries a un pis del número 13 del carrer dels Còdols, on fins fa dos dies asseguraven que hi vivia un matrimoni d’origen magribí.
El primer en donar la veu d’alarma va ser el carter del barri perquè els matons van intentar entrar en la finca darrere seu aprofitant que obria la porta. Pocs després de l’avís, una nodrida representació de treballadors de la Federació d’Associacions de Veïns de Barcelona (FAVB) es plantava davant seu i mentre uns els interpel·laven, uns altres feien fotos i alertaven de la seva presència a través de les xarxes socials. Als de Desokupa no els agrada gaire que la gent els retregui la seva feina indigna i tampoc porten gens bé que els facin fotografies. Els goril·les van demostrar que sabien parlar perquè van deixar anar una amenaça: “Deixa de fer fotografies”, però després van callar al veure que el responsable començava a respondre les preguntes.
Tanmateix, la conversa teòricament civilitzada no va trigar gaire a esdevenir un monòleg ple d’autojustificacions tan incoherents com absurdes que anava pujant de to fins que va acabar gairebé a crits. Resulta que els de Desokupa ajuden els veïns i treuen de casa els impresentables que no paguen el lloguer. Resulta que els de Desokupa negocien amb els desemparats afectats, no els intimiden ni els amenacen encara que esmentin amb menyspreu que són okupes i es presentin als domicilis amb dos o tres armaris de dos metres amb potes, col·loquin una alarma i una porta blindada després de fer-los fora. Resulta que els de Desokupa fan una activitat totalment legal i que de les 160 actuacions que han fet fins ara, només han tingut una denúncia. Falsa, naturalment perquè ells fan una funció social imprescindible: la de netejar de pobres i indesitjables la ciutat.
Del surrealista moment Desokupa em quedo amb la col·laboració ciutadana i l’extraordinària mobilització que la seva presència va provocar en el barri. En poc temps davant de Còdols 13 es van plantar regidors de la CUP, una patrulla de la Guàrdia Urbana, el tècnic del districte de Ciutat Vella, dirigents veïnals i de diferents entitats socials del barri, veïns i curiosos varis. Els Mossos d’Esquadra van arribar una mica més tard, com sol passar. Tots havien respost a la crida feta pels treballadors de la FAVB a través de les xarxes socials malgrat que els de Desokupa ja se les havien pirat. I la cosa no va quedar aquí. Com que no sabíem exactament de quin Masnou parlaven els matons desokupes, al barri de Sants es va muntar un dispositiu de vigilància al carrer Masnou mentre que al Masnou del Maresme també sonava l’alarma i es mobilitzaven els veïns.
De l’emoció, dimarts passat vaig estar a punt de cridar al mig del carrer: el poble unit, mai serà vençut!, però em vaig contenir per estalviar energies fins a la manifestació del dissabte. Últimament no dono a l’abast.
