El dret a l’avortament continua sent una de tantes assignatures pendents d’Andorra si vol convertir-se en un Estat de dret plenament comparable amb altres països desenvolupats. Tot i que que cada any és considerable el nombre d’andorranes que va a centres hospitalaris de fora del país per interrompre l’embaràs, el govern no vol moure ni un dit per revertir la situació. Cal tenir en compte que l’avortament està penat, tal com recull el Codi Penal andorrà.
Un dels impediments principals per a la legalització és el pes determinant que té un dels dos caps d’Estat: el copríncep episcopal, que en reiterades ocasions ha amenaçat amb la renúncia si el govern i el Consell General (Parlament) donen el seu vistiplau a aquest dret. Les lleis han de ser sancionades pels coprínceps segons la Constitució, que defineix el país pirinenc com un “règim de Coprincipat parlamentari” (el bisbe de la Seu i el president francès).
Això obliga a atorgar certes atribucions a l’Església –en tant que una de les dues parts implicades–, entre les quals sancionar aquesta polèmica llei en representació de l’estament eclesial. Una llei que situa el bisbe i la institució que representa entre l’espasa i la paret.
Malgrat que l’opinió pública andorrana cada vegada està més conscienciada i és partidària de defensar el dret a l’avortament en els tres supòsits bàsics (que l’embaràs sigui conseqüència d’una violació, que suposi un greu perill per a la salut física o psíquica de la dona o per malformacions del fetus), el govern no té intenció de fer els canvis legislatius que caldria i que, alhora, passarien per una reforma de la Constitució, refrendada pel poble andorrà el 1993.
INFORME DE NACIONS UNIDES
Un informe de les Nacions Unides de l’any 2013 recomanava la despenalització de l’avortament, fins i tot quan hi hagi riscos per a la vida o la salut de la dona embarassada. La interpretació del dret a la vida a la Carta Magna s’entén com una limitació dels drets de la salut sexual i reproductiva de les dones.
A més, l’informe apunta una falta d’accés als mètodes moderns d’anticoncepció per prevenir embarassos no desitjats. Per tot plegat, exhorta l’Estat andorrà a despenalitzar l’avortament i facilitar-hi l’accés en casos de risc greu per a la vida de la mare, en casos de violació, incest i malformacions fetals greus.
La hipocresia que es dóna al Principat és prou evident: malgrat que la regularització de l’avortament no està prevista, la seguretat social andorrana, la CASS, està pagant avortaments a l’estranger, un fet “discriminatori” que s’hauria de regular perquè totes les dones hi poguessin accedir, segons afirma la presidenta de l’associació Stop Violències, Vanessa Mendoza Cortés.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
