Trobar feina al país dels Pirineus ja no és el que era. Una Andorra en plena crisi econòmica i social intenta sortir del forat buscant solucions que, segons el govern encapçalat per Toni Martí, impliquen acostar-se a la Unió Europea per tal que aquest territori també pugui munyir la vaca comunitària. I mentrestant continuen sense resoldre els greus problemes interns, entre els quals el seu mercat laboral cada dia més precari i, el més preocupant de tot, sense que hi hagui un excessiu interès polític per buscar alternatives.
Les polítiques restrictives han permès rebaixar el nombre d’inscrits en el Servei d’Ocupació d’Andorra, tot i que no es diu tota la veritat, ja que es poden compatibilitzar per milers les persones estrangeres que van optar directament per tornar als seus països d’origen, principalment portuguesos que treballaven en la construcció. El sistema de quotes existent a Andorra podria tenir una certa raó de ser en tractar-se d’un Estat petit.
No obstant això, el fet no justifica que siguin els mateixos empresaris els qui manifestin les seves queixes per la manca de mà d’obra, especialment en el sector de l’hoteleria i la restauració. La Unió Hotelera d’Andorra (UHA) insisteix en les seves demandes per facilitar la contractació, atès que en la borsa interna d’aturats no es troben les persones adients per ocupar determinats llocs de treball, i lamenta alhora els problemes amb què es troben aquests empresaris per completar les plantilles amb les actuals quotes d’immigració.
Mentre això passa, als empresaris amics de l’entorn del partit del cap de govern, Toni Martí, se’ls agilitza els tràmits en el moment d’atorgar els permisos de treball i residència, a vegades simplement amb una trucada a la persona adequada. L’amiguisme i els interessos d’uns i altres només tenen una víctima: el desocupat que no té padrins i l’únic que vol és guanyar-se la vida com pugui.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
