‘L’efecte dels rajos gamma sobre les margarides’

Intoxicats per la cultura futbolística, és natural que a l’hora de fer balanç d’uns resultats electorals tendim a posar el focus en les formacions polítiques, en les seves estratègies i, sobretot, en els seus líders, oblidant que el protagonista és la gent que, més enllà del big data, les refinades tècniques demoscòpiques, la consultoria, la politologia i els intents de manipulació de les consciències, segueix sent imprevisible. Gràcies a Déu.

Quantes i de quina naturalesa són les variables que influeixen en totes i cadascuna dels milions de persones a l’hora de votar? Moltíssimes, però identificades, respondran segurament els professionals del tema. I, filant encara més prim, arribaran a fer paradigmes de meres anècdotes i viceversa. Frases, gestos, cartells, rumors, somriures i llàgrimes…, tot serà revisitat, analitzat i valorat després dels resultats electorals, tractant de donar amb la clau que, per bé o per mal, va trastocar les previsions. Tot? Si s’ha de jutjar pels fets, no.

Enredats en la dialèctica guanyadors-perdedors, regatejant en curt amb un munt de llocs comuns, als partits i a la seva claca potser se’ls escapen magnituds tal vegada difuses però determinants. Entre elles, per exemple, algun canvi de fons que s’està gestant en el subsòl social, que té, com no, el seu reflex en la política, però que va molt més enllà, en la seva accepció vulgar. No debades, estem sent actors d’esdeveniments tan trascendentals com el canvi climàtic, la crisi econòmica permanent o la mercantilització absoluta de les nostres vides. Tot això no només deixa petjada, sinó que també contribueix a modificar en un sentit o un altre les nostres consciències.

En aquest brou de cultiu, més aviat líquid, segons Bauman, o volàtil, en argot borsari, com no han d’influir en unes eleccions qüestions que no figuren en les agendes més aviat rònegues dels partits i, sobretot, en els mitjans de comunicació dominants? Obstinats a disparar contra l’enemic, amb arguments pelegrins, contradictoris, superats i fins i tot irrisoris, qui es va a parar a pensar en l’efecte sobre la gent d’una repetició de les eleccions? I per descomptat que això ha influït i molt en els resultats, no tant pel cansament dels electors, com posa de manifest el percentatge de participació, sinó perquè potser això desencadena en el cos social o parts importants d’ell sensacions d’incertesa.

Segurament, el Brexit, difós a so de bombo i platerets en aquestes contrades, també ha enriquit aquest brou de cultiu propici al recel, el desassossec i el dubte que, per descomptat, transcendeix les urnes, però també afecta. Perquè, al final, el vot conservador acaba traduint-se per a molta gent en un refugi davant les malvestats del clima dominant. Un entorn que no desencadena tragèdies, ni cataclismes aparents sinó que, per contra, s’instal·la de manera amb prou feines perceptible en les consciències i determina els nostres actes.

Alguna cosa molt allunyada, per descomptat, dels fantasmes que ens van visitar reiterativament abans del diumenge. A què sona ara Cubazuela? Per on caminen els opinòlegs a sou? Qui se’n recorda del llop ferotge? No, tot això no és més que fullaraca, gairebé folklore electoral, comparat-ho amb quelcom força més seriós i transcendent que ens està passant. I si no, tornem a llegir les dades amb els ulls ben oberts i potser anem descobrint (a més de que la pulsió binària guanyadors-perdedors és una andròmina inservible a l’hora d’analitzar uns resultats electorals) que si no volem deixar-nos enganyar, perdre’ns en la jungla de la casta mediàtica o combregar amb rodes de molí, hem d’elevar el nivell de les anàlisis, introduint variables de fons de les quals no es parla o està prohibit parlar-ne. I que consti, com passa amb la pel·lícula, que gairebé res tenen a veure ‘Els efectes dels rajos gamma sobre les margarides’ amb el que aquí es comenta.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides