Em trec el barret davant Charlie Hebdo

Título de la imagen

Fa uns vespres vaig estar amb un vell amic -company de l’escola a qui feia gairebé tres anys que no veia- bevent cerveses artesanes a la bodega Felipe, a la Barceloneta. Entre glop i glop vam repassar la corrupció que ofega els partits que ens han governat des de la Generalitat i la Moncloa els darrers 30 anys, les dificultats per viure a Barcelona amb un sou mileurista, i altres misèries com l’atac terrorista d’Estat Islàmic a París.

L’ISIS va néixer arran de l’ocupació de l’Iraq per part de les tropes nord-americanes, britàniques i espanyoles (fins que Zapatero les va retirar el 2004). La repressió que van patir milions de sunnites va impulsar l’extremisme als camps de refugiats, sobretot de Síria.

Es pot camuflar amb la religió, però el cert és que la llavor de l’odi la va plantar el trio de les Açores i va créixer amb la gestió interessada del conflicte per part d’Occident. L’existència de l’ISIS ha anat bé a Israel en la lluita contra Hezbol·là, a Turquia per contenir els kurds i a l’Aràbia Saudita i els Emirats que l’han finançat perquè convergeixen amb els propòsits d’EI.

Espanya i Aràbia Saudita són business friendly. El ‘padrí’ Joan Carles I encapçala els ‘aconseguidors’ que han permès que el país àrab hagi cobert d’or uns quants empresaris de l’Íbex-35. El darrer viatge a l’Aràbia del rei emèrit amb una delegació formada per Soria (Indústria), Morenés (Defensa) Pastor (Foment), els secretaris d’Estat d’Exteriors i de Comerç i una trentena d’empresaris data del maig de 2014.

Del 2003 al 2014, els Governs del PP i el PSOE han exportat armes al país d’Orient Mitjà per valor de 725 milions d’euros. L’Executiu es justifica i diu que “si es comprova un ús indegut dels materials venuts es pot suspendre el permís d’exportació d’armament”. Morenés, just abans de ser ministre de Defensa, era traficant legal d’armes. President d’MBDA, conseller de Segur Ibérica i de Instalaza SA. Diu el New York Times que una de les seves empreses va vendre bombes a Gadafi el 2008 per massacrar la població de Líbia.

Atemptats com el de París no són més que bales perdudes –i cada cop n’hi ha més- de la batalla que es lliura a Orient Mitjà des de fa dècades. Des del finançament nord-americà d’AlQaeda a l’Afganistan amb la complicitat d’Occident.

Recordo els arguments que em va donar un seguidor d’Al Fatah, quan vaig ser a Palestina el 2005, per justificar els atemptats suïcides contra israelians. Em deia: “Mira, en aquest camp de refugiats on som, que fa menys des 300 metres quadrats, hi viuen milers i milers de persones. I no hi ha ningú a qui l’exèrcit israelià no hagi mort un familiar o conegut. Quan es barreja l’odi i la frustració de no tenir esperances, morir deixa de ser una preocupació”.

Tornant a la bodega de la Barceloneta, després de sis o set cerveses artesanes vaig recordar la polèmica suscitada per la darrera portada del setmanari satíric Charlie Hebdó. Vaig pensar en la felicitat de retrobar-me amb un v/bell amic i de, malgrat la precarietat en què vivim instal·lats, podem ser feliços fent uns beures després de treballar tot recordant un passat sense entrebancs.

Coda: El 7 de gener de 2015 dos homes armats van irrompre a la redacció del setmanari satíric Charlie Hebdó i van matar 11 persones, a més de deixar-ne 11 més ferides. Quatre dies més tard, una quarantena de líders mundials encapçalaven una marxa de dos milions de persones sota el lema ‘Je suis Charlie’.

Rebutjo les crítiques que han rebut i em trec el barret davant la darrera portada del setmanari satíric. Em va costar unes quantes birres artesanes entendre que és un retrat excel·lent de la societat que formem. Chapeau!

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides