22 octubre, 2015. En un esmorzar de Nova Economia Fòrum, Francesc Homs, conseller de Presidència en funcions, referint-se a les eleccions generals del pròxim 20 de desembre, diu que el seu partit, Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), es presentarà amb una fórmula “diferent”, “supercreativa”, “una cosa útil i rendible que no s’ha vist fins avui”. El seu soci de Junts pel Sí i líder d’Esquerra Republicana de Catalunya (ERC), Oriol Junqueras, ha reconegut no tenir coneixement d’aquesta “fórmula superimaginativa”.
Homs, que no va anar a la llista de Junts pel Sí i, en conseqüència, no és diputat al Parlament de Catalunya, es postula com a candidat de CDC a les Corts. Potser per això, amb aire de qui abandona el vaixell que amenaça naufragi, considera que el catalanisme ha d’estar present al Congrés dels Diputats perquè “el procés de constitució d’un Estat independent és producte d’un moviment col·lectiu, però no serà possible sense la política (…) Hem de respondre a un mandat democràtic, el del 27 de setembre, que tenim l’obligació de defensar on tinguem l’oportunitat de fer-ho”, recalca, dirigint-se a ERC.
Avançant-se als fets, amb el barret de qui ja ostenta la representació a Madrid, el diputat in pectore considera que, al final, el Govern central s’asseurà a la taula de negociacions per interès, perquè és “quimèric” intentar retenir un poble que pot valer-se per si mateix i perquè ningú vol una ruptura no pactada, i menys qui té més a perdre, que, segons ell, és la resta de l’Estat. També creu que ho faran per necessitat del context europeu, per maduresa democràtica i perquè la pressió dels mercats acabarà dient que la situació no pot eternitzar-se Ningú vol una ruptura no pactada? No havíem quedat que Junts pel Sí es desconnectava de l’Estat? I el context europeu i els mercats què hi pinten en tot això?
En aquesta deriva avant la lettre, potser deixant-se arrossegar per l’il·lusionisme, Homs adorna les seves paraules amb retòrica de Walt Disney: “No tenim la força ni tampoc la cultura ni la tradició que té la política espanyola, d’imposar, de verticalitat. I si tu ets la gasela i ells són el lleó que intenta caçar-la, si a la gasela se li ocorre plantar-se davant el lleó i desafiar-lo, la gasela està morta. I la resta de gaseles et cridaran burra! (…) Nosaltres som ultracompetitius en la creativitat, com a país en general (…) des de la cuina fins a l’art (…) i també en política, com s’està demostrant”, diu. “I la gasela, el que fa quan té el lleó a punt d’enganxar-la per darrere, és fer un gir de 90 graus i deixa al lleó absolutament desconcertat. I la gasela se salva. Perquè, a més, la gasela no vol matar mai el lleó. Només vol sobreviure, pobra gasela”, planteja.
4 novembre 2015, notícia: “CDC tornarà a amagar les seves sigles el 20-D”. Convergència Democràtica de Catalunya no concorrerà amb les seves sigles en les pròximes eleccions generals del 20-D, segons fonts del partit citades per Catalunya Ràdio. CDC formarà una coalició amb Reagrupament -fundat per l’exconseller Joan Carretero que, després de presentar-se a les eleccions catalanes de 2010 sense aconseguir cap escó, va concórrer amb ERC a les generals de 2011 en una candidatura liderada per Alfred Bosch i va acabar integrant-se el 2014 a CDC- i amb Demòcrates de Catalunya, el grup escindit d’Unió Democràtica de Catalunya (UDC).
Serà la segona vegada que CDC amaga les seves sigles després de fer-ho el passat 27-S sota Junts pel Sí, en coalició amb ERC i independents. Prèviament, va córrer el rumor que la “creativitat” consistiria en, cosa mai vista, que CDC i ERC anirien a les eleccions del 20-D per separat però amb el mateix programa. O sigui que es voti a qui es voti, el resultat seria el mateix, perquè (criatura bicèfala), ambdues formacions estarien subjectes al mateix compromís electoral. I arribats a aquest punt, cal preguntar-se el perquè d’aquesta estratègia, més pròpia de l’il·lusionisme que de la creativitat.
Segons tots els indicis, sembla desprendre’s que la finalitat de la fórmula d’Homs no és una altra que seguir camuflant-se, emmascarar-se amb el que sigui per impedir que es faci visible l’estrepitosa fallida de CDC. Per seguir generant confusió entre un electorat que continua preguntant-se quants vots van correspondre a Convergència, quants a ERC i quants a la resta en la cita electoral del 27-S. Res de nou sota el Sol.
Cap al 1502, El Bosco va pintar el seu cèlebre oli El Prestidigitador, també conegut com El Prestigitador i el lladregot. En l’escena es representa un espectador que contempla embadalit els jocs de prestidigitació del xerraire, que fa sortir de la seva boca una granota o un gripau; mentre, a l’esquena, un còmplice del prestidigitador li talla la borsa dels diners.
La resposta, en pròxims capítols. I, mentrestant, no oblidem que l’il·lusionisme (prestidigitació) és un art escènic, subjectiu, narratiu i espectacle d’habilitat, que consisteix a produir artificialment efectes en aparença meravellosos i inexplicables mentre s’amaga la causa que els produeix.
