El dia que vas votar el mateix que Jordi Pujol

Si no canvien molt les coses d’aquí al dia 27, un bon grapat d’amics i coneguts meus votaran el mateix que Jordi Pujol. Tinc amics i coneguts que ho faran perquè sempre han estat de la seva corda. Però n’hi ha força que s’han passat mitja vida malparlant d’ell i ara posaran a l’urna la mateixa papereta: la de Junts pel Sí.

En política és freqüent que partits d’ideologies diferents i, fins i tot, contraposades es posin d’acord en algunes qüestions i votin plegats, però no és tan normal que els ciutadans votin candidatures en les quals hi ha adversaris polítics de tota la vida. De fet, una de les armes que més s’utilitzen en el debat polític per acusar-se els uns als altres són els pactes qualificats com a ‘antinatura’. Als socialistes se’ls retreu des de l’esquerra que van pactar amb CiU a nivell de tot l’Estat i des del ‘unionisme‘ que van pactar a Catalunya amb els independentistes d’ERC. A CiU se li recrimina que fa cinc anys va pactar amb el PP per governar la Generalitat i que dos anys més tard va aconseguir el mateix objectiu de la mà d’ERC.

En ocasions, els simptatizants socialistes, convergents i d’altres partits han coincidit arran de referèndums com els de l’OTAN, la Constitució espanyola, l’Estatut de Catalunya o el Tractat de Maastricht, però mai en la votació d’una mateixa candidatura electoral.

El dia 27 es produirà per primer cop aquesta circumstància. El vot de ciutadans honestos d’esquerres de tota la vida coincidirà amb el del president que va enganyar el país durant 34 anys, amagant diners a l’estranger, i el del president que ha aplicat amb entusiasme el desmuntatge de la societat del benestar a Catalunya. Faran aquest sacrifici ideològic per Catalunya, per la seva independència.

Pagarà la pena? Se’n penediran uns dies, unes setmanes, uns mesos, uns anys després? Els haurem d’agrair el gest perquè d’aquí a uns anys tindrem una Catalunya independent i solidària governada des de l’esquerra?

De moment, la realitat és que l’esquerra s’ha quedat sense molts consistoris i la Diputació de Barcelona perquè ERC no enganya ningú i ja fa temps que el seu president va sintetitzar així la seva filosofia: “Dreta? Esquerra? Catalunya!”. Xavier Trias no és alcalde de Barcelona perquè entre la seva llista i la d’ERC no van sumar prou regidors.

M’agradaria que d’aquí a una colla d’anys, si encara estem en el món dels vius, pogués retrobar-me amb la gent de trajectòria esquerrana que votarà ‘Junts pel Sí’ i reconèixer-li que gràcies a la seva decisió, Catalunya s’ha convertit en exemple de solidaritat i progressisme arreu del món. I que la història ha arraconat Jordi Pujol, Artur Mas i els seus als escons de l’oposició o la insignificància política.

Em temo, però, que amb aquesta decisió el que faran és contribuir a enterrar la possibilitat que l’esquerra governi Catalunya durant una bona temporada. S’assoleixi la independència o no.

(Visited 33 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari