Des de la cordialitat i la benvolença personal, vull alertar els socis del FC Barcelona sobre la preocupant deriva que ha fet, en els últims anys, el candidat Joan Laporta, que aspira a guanyar la presidència del club aquest pròxim 18 de juliol. Conec Joan Laporta des dels temps de l’Elefant Blau i, com a periodista, he seguit molt de prop la seva evolució en els àmbits futbolístic i polític.
De manera sorprenent i inesperada, aquest advocat ha desenvolupat, en els últims anys, una estranya capacitat per connectar i relacionar-se amb la delinqüència internacional organitzada i, des d’aquesta constatació, haig d’advertir que representa un perill objectiu per l’estabilitat i el bon nom del Barça, en el cas que sigui escollit.
Jo ja vaig detectar “quelcom” d’estrany en el comportament de Joan Laporta quan, poc després de ser elegit president del FC Barcelona, l’any 2003, va rebutjar la petició de retirada de la Medalla d’Or del club atorgada l’any 1974 per l’aleshores president Agustí Montal al dictador Francisco Franco. Aquesta sol·licitud estava avalada per més de 3.000 signatures de socis aportades per l’Associació d’Amics de Josep Sunyol (el president del Barça afusellat per les tropes franquistes), amb el suport d’EL TRIANGLE.
Encara avui, i “gràcies” a Joan Laporta –molt influenciat, en aquella època, pel seu excunyat Alejandro Echevarría, membre de la Fundación Francisco Franco- el FC Barcelona té el “privilegi” de ser l’única institució catalana que manté, oficialment, els honors retuts al Generalísimo durant la dictadura. Increïble, però cert. Fins quan els socis del Barça mantindran aquesta ignomínia, que taca la trajectòria democràtica del club?
En els últims anys, Joan Laporta ha anat conreant un seguit d’amistats absolutament infames i, el que és més greu, les ha barrejat amb els interessos de l’entitat blaugrana. N’esmentaré només unes quantes:
· Berth Milton Júnior, el defraudador fiscal més gran de Suècia i exmagnat del grup pornogràfic Private. Joan Laporta ha fet diversos negocis amb ell i no ha dubtat en utilitzar el nom del Barça i d’alguns dels seus jugadors per donar una pàtina de credibilitat i glamour a aquesta associació criminal.
· Gulnara Karimova, la filla del president de l’Uzbekistan. Actualment, està arrestada pel seu pare, a causa dels brutals escàndols de corrupció que ha protagonitzat en els últims anys. Joan Laporta li va obrir les portes del club i, a través del seu despatx professional, li va cobrar serveis per més de 10 milions d’euros.
· George Mikadze, membre de la màfia georgiana, detingut i condemnat per tràfic de cocaïna. Joan Laporta va contractar-lo per fer-se càrrec de les taquilles del Camp Nou on es remenaven més diners en cash. La seva exdona, Manana Giorgadze, treballa actualment al despatx Laporta & Arbós.
· Patricio Gorosito, empresari argentí que, actualment, està sent jutjat al seu país per tràfic de cocaïna a gran escala a l’Estat espanyol. L’any 2006, Joan Laporta i Patricio Gorosito van establir una aliança entre el FC Barcelona i el club Real Arroyo Seco, fundat per aquest narcotraficant, que contemplava la creació d’una escola de futbol per a infants a l’Argentina!
· Xavier Martorell, exdirector general dels Mossos d’Esquadra i exdirector de Seguretat del FC Barcelona. A les acaballes del mandat de Laporta, Xavier Martorell va muntar una abracadabrant xarxa d’espionatges amb l’exdirector de l’agència Método 3, Francisco Marco, que es va dedicar a elaborar un munt d’informes –pagant el club- sobre polítics, empresaris, periodistes o les amants de l’aleshores president del Barça. Aquesta impresentable trama és objecte, en l’actualitat, d’una investigació judicial, en la qual estan imputats Xavier Martorell i Joan Oliver, l’exdirector general del Barça.
A mi, Joan Laporta em cau bé. Altra cosa són les amistats que l’envolten. Però tothom és ben lliure de triar en aquesta vida els companys de viatge i, en aquest sentit, Joan Laporta és un absolut irresponsable que amenaça, si guanya, amb convertir el FC Barcelona en un cau de màfia i corrupció.
