Mentre les forces polítiques andorranes encara no decideixen quina comissió estudiarà l’escàndol de la Banca Privada d’Andorra (BPA), els auditors de PricewaterhouseCoopers (PwC) i l’Institut Nacional Andorrà de Finances (INAF), el regulador bancari del Principat, han tingut una idea per destriar perfils de clients de l’entitat intervinguda: convocar-ne una mostra de 600 d’un perfil misteriós a les oficines de la BPA.
El misteri d’aquests clients, publica el Diari d’Andorra, rau en el fet que formen part d’un conjunt majoritari de clients molt difícil d’estudiar, sobre els quals no consta que tinguin comptes clarament conflictius ni tampoc comptes provadament innocents.
Amb l’objectiu de generar més ràpidament un informe que separi dipòsits bons i dolents i permeti estructurar el ‘banc bo’, aquesta mesura s’ha concebut per evitar haver de consultar tots els expedients d’aquest perfil de client, i se centrarà a preguntar i demanar documentació sobre l’origen dels diners d’aquests 600, que hauran de personar-se a la seu de la BPA.
El problema d’aquesta mostra és que, segons la mateixa informació, s’està convidant els clients a retratar-se. Fonts del mateix diari andorrà indiquen que no serà possible que l’INAF i PwC obtinguin les dades en el termini que desitgen -10 dies-, perquè, per exemple, molts dels citats viuen a Amèrica del Sud i, a més, fins ara, no estan rebent respostes gaire positives.
L’amnistia fiscal espanyola
D’altra banda, en la seva compareixença d’aquest dimarts al Congrés dels Diputats, el director de l’Agència Tributària, Santiago Menéndez, va aportar números que exposen el diferent comportament dels evasors, segons la ubicació dels seus fons.
La declaració 720, de béns a l’estranger, va fer emergir 20.000 milions a Suïssa, 4.000 a Andorra i 260 a Gibraltar, va apuntar. La diferència s’explica en bona part per la bona rebuda dels evasors ‘helvètics’ a l’amnistia fiscal del ministre Cristóbal Montoro: mantenir els diners a Suïssa, amb el secret bancari camí de l’extinció en aquell país, era massa arriscat.
En canvi, els ‘andorrans’ no tenien aquesta preocupació llavors. Ara, però, arran del cas Pujol i més encara arran de l’esclat de l’escàndol de la BPA i el corralito posterior, la seva situació és d’allò més complicada.
Segons El Confidencial, evasors amb diners a Andorra reclamen una segona amnistia. La via del model 720 els resulta molt costosa i argumenten, el la línia de la Comissió Europea, que aquell model és desproporcionat i no convida a la regularització. En l’actual context -cas Pujol, BPA, cas Rato, any electoral- és improbable que el Govern de Mariano Rajoy faci un vestit a la mida d’aquells que volen regularitzar diners andorrans, amb condicions més flexibles.
