S’escola l’any 2014, el de la commemoració del Tricentenari, amb una “sorprenent” enquesta del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO) on, per primera vegada, aflora una realitat ja intuïda per tothom que en aquest país mantingui el cervell fred: la independència no és l’opció majoritària de la societat catalana. Enquesta “sorprenent”, perquè no estava programada en les previsions del CEO, perquè s’ha fet a cuita-corrents, perquè la mostra demoscòpica ha estat molt petita i perquè l’empresa triada per fer el treball de camp, l’Institut Dym, no és la mateixa que acostuma a realitzar el Baròmetre d’Opinió Política (BOP), la societat Opinòmetre SL.
L’altra dada clau que ofereix aquesta enquesta –escandalosament “cuinada”, com totes les que fa el CEO- és que CiU guanyaria ERC en unes eleccions al Parlament de Catalunya, trencant el suposat ascens imparable d’Oriol Junqueras que reflectien els últims BOP. Quin és el “míssil”, en forma d’enquesta, que Presidència de la Generalitat vol enviar al carrer Calàbria? Doncs que la independència només serà “possible” a partir de la llista unitària que reclama el president Artur Mas i que, suposadament, hauria de tenir un efecte multiplicador en l’opinió pública. Ras i curt: ERC s’ha de deixar fer l’OPA per CDC.
Les eleccions municipals són a la cantonada i els batlles convergents estan cada cop més nerviosos. La confessió de l’expresident Jordi Pujol del 25 de juliol, admetent que tenia diners no declarats a l’estranger, ha estat un terratrèmol d’efectes demolidors. Inevitablement, les sigles CDC ja estan associades a la corrupció i això l’electorat ho castigarà durament a les urnes. Els batlles i càrrecs municipals ho saben molt bé. Com pot aspirar a guanyar, posem per cas, l’actual alcalde de Reus, Carles Pellicer, presentant-se als comicis del 25 de maig en nom d’un partit totalment desacreditat? L’oposició ho té ben fàcil per enderrocar-lo.
Per entendre’ns, no és el mateix el cas Gürtel que el cas Pujol. El PP pot fer neteja dels seus càrrecs corruptes i mantenir les sigles presentant unes cares noves. En aquest cas prima la ideologia –la dreta espanyolista- per sobre dels seus dirigents conjunturals de cada moment. Però Convergència ha estat i és Jordi Pujol: un partit nascut i estructurat al servei d’un líder i dels seus interessos, que confonia perversament amb els de “Catalunya”. Amb el ‘clan Pujol’ imputat per una tirallonga de casos de corrupció és “tot” CDC qui en pateix les conseqüències.
Artur Mas viu en una olla de pressió. Sap que ha de refundar el partit abans de les eleccions municipals, perquè si no la clatellada a les urnes el pròxim 25 de maig serà monumental. L’única manera de fer-ho és “absorbint” ERC i l’ANC en una llista unitària, que serveixi tant per unes hipotètiques plebiscitàries com, i això és el que compta, per les pròximes municipals. Però l’operació és d’altíssim risc i el calendari colla: la data límit per dissoldre el Parlament i fer les plebiscitàries s’acaba el pròxim 29 de gener, dos dies després que el matrimoni Pujol i tres dels seus fills compareguin al jutjat d’instrucció n. 31 de Barcelona pel tema dels diners d’Andorra.
Aquest és la urgència del president de la Generalitat: convèncer Oriol Junqueras que cal, amb la “pastanaga” de la independència, fusionar CDC i ERC per tal que els “pecats” de la família Pujol quedin perdonats i oblidats i, en canvi, pugui perdurar el pujolisme. En els pròxims dies i setmanes l’ofensiva del “Sometent mediàtic” –degudament untat i instruït des de Presidència- contra Oriol Junqueras perquè accepti la fórmula de la llista unitària proposada per Artur Mas serà brutal.
Ara bé, i seguint amb l’exemple de Reus: acceptarà la secció local d’ERC fer una llista conjunta amb Carles Pellicer de cara al 25 de maig? Aquesta és la qüestió. No són les plebiscitàries, són les municipals!
