Per si hi havia algú que encara en tingués dubtes, el president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, ho va deixar ben clar dissabte: la defensa de la Constitució serà un eix central de la seva campanya per a la reelecció, el proper novembre. Hi ha un altre eix més insegur: la recuperació econòmica. Rajoy s’ha permès dir que aquests seran els últims Nadals de la crisi i que d’ara endavant tot seran bones notícies econòmiques; l’atur baixarà, el país creixerà, la gent consumirà més, el deute es pagarà més barat… Però res no garanteix que les xifres acompanyin les previsions que fa el president del Govern.
En canvi, utilitzar la carta de la defensa de la unitat d’Espanya contra els catalans separatistes és jugar sobre segur. Compta amb que l’oposició a la independència de Catalunya li donarà a Espanya els vots que li negaran els ciutadans que han vist com els desmuntava el sistema del benestar en un tres-i-no-res.
Necessita, clar, que Artur Mas, al capdavant de l’independentisme, no afluixi. Res perjudicaria més els interessos electorals de Rajoy que de Catalunya li arribi una proposta de pacte constructiva potent i amb un ampli consens. Si hi hagués hagut una consulta seriosa el 9 de novembre, a Rajoy l’hauria preocupat més que els catalans s’haguessin decantat pel federalisme que per l’independentisme.
Per això, Mas i Rajoy es necessiten mútuament. I necessiten que l’altre no mogui fitxa. Si Rajoy diu que està disposat a negociar una fórmula que escolti la veu dels catalans, Mas perdrà suport. Si Mas diu que està disposat a presentar una aposta que no comporti el trencament amb Espanya, Rajoy tindrà por pels seus vots unionistes.
Els dos han fet de la necessitat, virtut. Però virtut per a ells, no per a la ciutadania. Ara que està clara la conxorxa convindria que els ciutadans –a Barcelona, Madrid, Sevilla, València o Santiago- els ho retreguin. I, en política, els retrets s’han de concretar en fer fora els polítics que pensen en ells mateixos i en els seus partits i no en el conjunt de la ciutadania. Per fer fora Rajoy caldrà esperar onze mesos. La data de caducitat d’Artur Mas és més incerta. Però si aguanta fins a les properes eleccions generals, es trobarà que el successor de Rajoy no li posarà les coses tan fàcils per seguir tirant de la rifeta independentista.
