Diuen que la política fa estranys companys de viatge. I deu ser veritat. L’abraçada ferma entre el president de la Generalitat, Artur Mas, i el que va ser candidat al càrrec per les Candidatures d’Unitat Popular, l’actual diputat al Parlament David Fernández, a la sala on es feia el còmput dels vots del 9N, ha deixat atònit i perplex a mig país.
També és cert que els catalans comencen a estar acostumats a sorpreses i girs inesperats dels seus dirigents polítics. Començant per la ràpida conversió a l’independentisme no només d’Artur Mas sinó de tot el seu partit. No se sap de cap militant de Convergència Democràtica que hagi deixat la militància perquè no està d’acord amb el salt del nacionalisme tradicional a l’independentisme actual.
Hi haurà algun militant o dirigent de CDC que marxi del partit o qüestioni l’abraçada entusiàstica de Mas i Fernández?
Ens hem perdut alguna cosa?
David Fernández ha estat nomenat president de la Comissió parlamentària que ha d’investigar el cas Jordi Pujol. Ho ha estat amb els vots de diferents partits, inclòs el de Mas i Pujol. Mas va ser conseller de Política Territorial i Obres Públiques i d’Economia i Finances mentre Jordi Pujol pare mantenia diners a Suïssa amagats al fisc espanyol i català i Jordi Pujol fill feia negocis gràcies al seu accés privilegiat a l’administració autonòmica catalana.
Després de l’abraçada de diumenge, és legítim que Fernández continuï al capdavant d’aquesta comissió? No s’arrisca a que algú l’amenaci de llençar-li una espardenya per haver-se decantat a favor d’un dels implicats en el frau que s’investiga?
I de l’altre costat? Què pensen els membres i simpatitzants de les CUP del fet que el seu líder parlamentari s’abraci efusivament amb el president del Govern, on el conseller de Salut retalla la sanitat pública o ignora els deu morts afectats de legionel·losi a Sabadell i Ripollet i les seves famílies?
“Independència per canviar-ho tot” és l’eslogan amb què els meus amics de les CUP intenten atreure’m al bàndol independentista. Els canvis que veig, de moment, ens acosten més a Teletubilàndia que a l’estat progressista i just que prometen.
