Fins fa quatre dies els adversaris del front sobiranista pro-consulta, l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, eren els anti-demòcrates que s’oposaven a la votació prevista el 9 de novembre. En convertir aquella consulta en un procés de participació democràtica tutelat per l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural i trencar-se la unitat dels partits pro-consulta, aquesta acusació ha quedat inservible. Ja no es pot acusar d’antidemòcrates els que s’oposen a la consulta perquè dins dels mateixos partits que van pactar la data i les preguntes hi ha opositors a la nova formulació proposada pel president de la Generalitat.
Però el nou adversari és tan dolent o més que els que negaven el dret dels catalans a votar. L’adversari del tàndem Assemblea Nacional Catalana-Òmnium Cultural, que a un ritme de 200.000 euros setmanals està omplint Catalunya de cartells i anuncis de la campanya, ha de ser un personatge infame.
Qui, sinó, pot estar en contra dels eslògans que apareixen firmats per “Ara és l’Hora. 9N fem un país nou”, i rubricats amb el necessari “SíoSí”? Feu l’exercici de dir el contrari al que es llegeix en aquests eslògans: “Vull un país on els meus fills no tinguin futur”, “Vull un país on les persones no siguin el centre de tot”, “Vull un país del qual ningú no n’estigui orgullós”, “Vull un país menys igualitari”, “Vull un país que no estimi la seva llengua”, “Vull un país on els polítics no treballin per la gent”, “Vull un país on la gent no digui bon dia al seu veí”, “Vull un país que a més de nou, sigui pitjor”, “Vull estimar Espanya des d’una Catalunya que no sigui lliure”, “Vull un país on ser un infant vulgui dir ser infeliç”, “Vull un país per odiar”, “Vull un país que no pensi en les persones”…. and so on!
L’enemic a batre ara no pot ser pitjor. El Doctor No, Darth Vader o el pitjor dels jihadistes de l’Estat islàmic es queden curts. On s’ha vist tanta maldat!
