L’obra social de la PAHC, que per fer obeir el dret constitucional a l’habitatge que serveis socials incompleix ocupa edificis que els bancs han mantingut buits durant anys, empeny entitats financeres i administracions a cedir pisos amb lloguers assequible.
Fa quatre anys pesava 65 quilos, ara, 49. Núria Tomàs té 60 anys, és divorciada i fins fa poc arrossegava la hipoteca d’una casa a Vilafranca del Penedès. El primer any pagava 800 euros i el segon, 1.200. Treballava d’administrativa i recepcionista en un ambulatori, però una reestructuració al centre la va deixar sense feina. Ofegada pel deute, va demanar a Caixa Catalunya que li facilités la dació en pagament i es va traslladar a viure a Manresa, on el seu fill Víctor estudia la carrera de podologia.
Dos anys més tard, la Núria va rebre el vistiplau de l’entitat financera. Es va treure de sobre el deute, però seguia sense feina i sense casa. Durant aquest temps ha compartit pis de lloguer amb el Víctor i ha subsistit amb 426 euros mensuals. “He passat moments molt dolents. Si al meu fill li faltava alguna cosa anava amb el seu pare, però jo he arribat a no tenir res per posar-me a la boca”, recorda la Núria, qui des del 28 d’abril viu amb els seus dos gossos ‘Baby’ i ‘Ona’ als baixos 3ª del carrer Girona número 41 de Manresa.
“Aquí la convivència és tranquil·la, jo em passo receptes de cuina amb la veïna, per exemple, però tot i així, no deixa d’haver-hi els problemes que hi ha a qualsevol comunitat, i a sobre, hi has d’afegir que molts dels que venen a viure aquí arriben en una situació molt precària: sense ingressos i amb canalla. El del tercer tercera té dos fills i viu de les escombraries”, explica la Núria. El del tercer és en Mohamed Skal.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET AL SETMANARI EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
