Que algú parli de solidaritat, si us plau

L’assistència a l’estrena del documental Mai és tan fosc, que acompanya l’activista Arcadi Oliveres durant els anys 2011 i 2012, m’ha permès refer una mica el meu estat d’ànim. D’un temps ençà, m’ofego en un ambient dominat per la insolidaritat i l’egoisme, personal o col·lectiu.

Visc envoltat de banderes, pàtries, competitivitat, emprenedoria, càlculs econòmics interessats i egoistes. Les informacions que m’arriben em presenten països que es volen separar d’uns altres o que posen barreres a les seves fronteres perquè no els arribin immigrants o malalties terribles. Veig cooperants i periodistes segrestats i assassinats per fanàtics religiosos perquè als seus documents d’identitat diu que són britànics o nord-americans. Em destrempa veure que l’equip de futbol de tota la meva vida porta al pit de la seva samarreta promoció d’una dictadura que ha finançat aquests assassins. I em trenca el cor veure com joves que fugen de les massacres a l’Iraq, veuen com les bombes els cauen a Gaza o estan aterrits per l’ebola als seus països africans, van vestits amb aquestes samarretes. Assisteixo desanimat al trist espectacle dels rics que cada dia ho són més i els pobres que augmenten dia a dia i competeixen entre ells per feines mal pagades. I em desespera escoltar els dirigents polítics alemanys negar-se a rectificar la política criminal d’austeritat que han imposat els darrers anys.

Necessito polítics i dirigents que parlin de solidaritat i de compartir, de prendre diners als rics per convertir-los en dignitat pels més humils, de renunciar a luxes per afavorir el progrés social i humà dels que pateixen pobresa, limitacions i fam. Aquí i lluny d’aquí.

Arcadi Oliveres diu que “mai és tan fosc com abans de sortir el sol”. Reprodueix un vell proverbi xinès. Ja seria hora que el sol de la fraternitat tregui el nas per l’horitzó.

(Visited 41 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari