El repic de campanes mobilitzava, a mitjan del segle XIX, alguns ciutadans per anar a fer un servei determinat. Tenien el seu ofici, però quan sonava la senyal deixaven de fer la seva feina per ajudar en una emergència. No tenien un sou fixe per realitzar aquest tipus de tasques, que cobraven amb recompenses. Aquest és l’origen dels bombers a Catalunya. Dos segles després, la figura del bomber voluntari ha evolucionat ben poc.
La meitat del Cos de Bombers s’ha professionalitzat, però la resta té el seu ofici i es dedica a les tasques de rescat esporàdicament. La majoria són mossos d’esquadra o policies locals que, en principi, no podrien ser pluriempleats ni cobrar aquests extres com si fossin dietes. Els voluntaris cobren les hores davant el foc o al parc, però sense estar en nòmina.
La plantilla de bombers de la Generalitat es va iniciar amb una dualitat de parcs: de professionals i de voluntaris. Actualment n’hi ha 73 dels primers, tot i que en la majoria d’aquests també hi ha voluntaris adscrits, i 77 dels segons. Els professionals són funcionaris del Govern. El sistema d’entrada dels voluntaris depèn, a més de les proves físiques d’accés, d’una entrevista amb el cap del parc corresponent. “Haurien de comptar més les proves d’accés i menys l’entrevista. Hi ha fills de cap de parc i amics perquè l’exigència és molt baixa“, revela un bomber.
Un fet que en un hospital o en una comissaria costaria d’assimilar, que tot el seu personal fos voluntari, està plenament acceptat i normalitzat al Cos de Bombers de la Generalitat. De fet, hi ha més parcs de voluntaris que de professionals. Els Bombers de la Generalitat denuncien una privatització encoberta del servei.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A LA DARRERA EDICIÓ DEL SETMANARI EL TRIANGLE
