La voràgine del dia a dia del cas Pujol no ens ha de fer perdre la perspectiva. No és només una qüestió de famiglia: és tot un sistema que s’ensorra davant les investigacions conjuntes de la policia, de l’Agència Tributària, dels fiscals i dels jutges de l’Estat espanyol. Un sistema que ha estat hegemònic a Catalunya durant 34 anys i que el Tripartit no va ser capaç de desmantellar, per a vergonya de l’esquerra catalana: va negociar-hi i pactar-hi!
Catalunya ha de fer net. Hem de despujolitzar tots els ressorts contaminats per aquesta màfia putrefacta, que són molts. La Generalitat està infectada de col·laboradors amb aquesta trama de corrupció. Hi ha grups empresarials que han prosperat de manera espectacular gràcies a la seva involucració amb aquest clan de presumptes delinqüents (Sumarroca, Cornadó, Rosell, Suqué, Bagó, Vilarrubí…). Hi ha intel·lectuals que han donat cobertura als saquejadors. Hi ha periodistes i mitjans de comunicació que, a canvi de diners, s’han dedicat a justificar el pujolisme i a tapar els seus reiterats escàndols.
Si mirem la composició de l’actual Govern de la Generalitat, hi trobem dos il·lustres membres d’aquesta trama. Un d’ells és el president Artur Mas. Els comptes de la seva família a Liechtenstein i Suïssa estan connectats amb els del clan Pujol, del qual ha estat, històricament, un testaferro. Per dignitat democràtica –si és que n’hi queda- hauria de presentar immediatament la dimissió, abans que els fets consumats no l’obliguin a passar pel mal tràngol de l’escarni públic.
El conseller d’Empresa i Ocupació, Felip Puig, també és a l’epicentre de l’escàndol. El seu germà Jordi ha compartit, durant anys, el despatx i la secretària de Ganduxer 5 amb Jordi Pujol Ferrusola. Els Puig i els Pujol són carn i ungla: han creat nombroses societats conjuntes, han fet negocis plegats i s’han repartit alegrement beneficis i comissions. Políticament, Felip Puig és el “guardià de les essències” de CDC. La seva continuïtat al govern és una aberració democràtica que només s’explica per la seva estreta connivència amb Artur Mas, la persona clau de la trama mafiosa al Palau.
Jo crec, com afirma l’himne d’Els Segadors, que Catalunya “tornarà a ser lliure, rica i plena”. Però abans hem de desfer-nos del llast pujolista, reprendre el camí que va obrir el president Josep Tarradellas i començar de bell nou. Qui no abjuri prèviament d’aquest sistema pervers que hem patit durant 34 anys de pujolisme no està habilitat per participar en el futur de la Nova Catalunya que s’obre davant els nostres ulls.
La “purga”, començant pels rengles de CDC, ha de ser a fons i total. No té cap mena de sentit que Artur Mas continuï, ni un dia més, al capdavant de la Generalitat. Aquest govern no té cap mena d’estabilitat ni de credibilitat. Al contrari, la seva feblesa és letal pels interessos polítics i econòmics de Catalunya en uns moments tan crítics com els actuals. No podem tenir un president presoner dels seus comptes en paradisos fiscals i dels dossiers de Madrid!
Si Artur Mas vol fer, de debò, un servei al país ha de plegar i donar el relleu a algun diputat de CDC que estigui net com una patena o bé liquidar aquesta desgraciada legislatura i convocar eleccions anticipades al Parlament. La plaça de Sant Jaume és una claveguera a cel obert i la pudor ja és insuportable. Catalunya no es mereix un president que va ser designat a dit pel clan mafiós que ara tots hem descobert, horroritzats.
