La Llei de Consultes no Referendàries, que s’ha elaborat, segons els seus impulsors, perquè els catalans puguin exercir el “dret a decidir”, tanca les portes a què la ciutadania pugui decidir sobre moltíssimes qüestions. Per exemple, els catalans no poden ser consultats sobre si són partidaris o no d’una Renda Garantida de Ciutadania com la que van reclamar amb la seva firma més de 120.000 persones i que ara es troba en fase de discussió al Parlament de Catalunya.
CiU i ERC van incorporar, a darrera hora, a l’esborrany de la Llei una norma que nega als catalans el dret a decidir sobre qüestions que afectin els pressupostos de la Generalitat. La Llei preveu que 50.000 catalans puguin forçar la convocatòria d’una consulta però si la proposta té alguna influència en els pressupostos quedarà descartada.
Per tant, el que s’ha aprovat al Parlament permet un “dret a decidir” molt especial. “Dret a decidir” si Catalunya se separa d’Espanya i “dret a decidir” si la plaça Espanya canvia el nom i passa a dir-se plaça Jordi Pujol, però de “dret a decidir” que es deixi de retallar les partides pressupostàries en l’àmbit de la sanitat, l’educació o els serveis socials, res de res. Aquest afegitó, inclòs per obra i gràcia de CiU i ERC, és comparable al que el PSOE i el PP van introduir a la Constitució, obligant el Govern espanyol a pagar abans el deute públic que els serveis de l’estat del benestar.
Té la seva conya que la Llei que es fa adduint que és l’única via que queda perquè els catalans puguin votar, els negui el “dret a decidir” en tot allò que costi un euro més a l’administració autonòmica.
La Llei de Consultes no servirà perquè es pugui fer la consulta del 9 de novembre i, a sobre, és una burla al “dret a decidir”. “És normal que un país voti com pot viure millor”, diu Òmnium Cultural als seus cartells. “Sempre i quan no ens toquin la butxaca”, afegeix el cor d’Artur Mas i Oriol Junqueras.
