“Avui el model d’escola pública catalana està en risc per les retallades de la consellera Rigau, per la llei del ministre Wert i per les sentències del Tribunal Suprem”, va declarar la coordinadora nacional d’Iniciativa per Catalunya Verds durant la manifestació organitzada per Som Escola – Òmnium Cultural, aquest dissabte 14 de juny. Són unes declaracions que encaixen perfectament en la filosofia d’aquesta formació política i les havíem escoltat d’altres vegades. Però mai no ho havíem fet en el decurs d’una manifestació en la qual hi participava de forma gens dissimulada la consellera Irene Rigau.
És a dir, que la consellera que posa en risc l’escola pública catalana per les seves retallades participa en una manifestació al costat dels que denuncien la seva gestió. Com s’entén això? Una de les dues, o Camats o Rigau, no sabia a quina manifestació anava. El lema de la manifestació era “Decidim: Escola Catalana, de Qualitat, Per a Tothom”. Creuen Camats i Rigau que la consellera i el govern català estan apostant per aquest tipus d’escola? Se suposa que Camats dirà que NO i Rigau, que SI. Aleshores ¿quina de les dues sobrava?
Fins on es pot estirar aquesta esquizofrènia ideològica? Veurem una manifestació contra el centralisme del govern espanyol en matèria de seguretat ciutadana encapçalada per Felip Puig i on hi participin les persones a les quals els mossos d’esquadra que en depenien quan era conseller d’Interior van buidar ulls?
La manifestació del dia 14 es pot qualificar d'”oficial”. Res a veure amb les manifestacions contra les retallades del govern català a l’àmbit de la salut o per reclamar un referèndum sobre el model d’estat –republicà o monàrquic- a Espanya. Hores abans de l’inici de la concentració, al passeig Lluís Companys ja hi havia muntat un espectacular escenari i els urinaris portàtils ja hi eren instal.lats. No cal dir que els mitjans públics de la Generalitat van fer una cobertura espectacular prèvia, durant i posterior a l’acte.
Hi ha qui diu que en la lluita per la independència cal deixar de costat els matisos. Són matisos: retallar les transferències per despesa corrent dels centres i posar-los en dificultats per fer front al pagament de l’aigua, la llum i d’altres serveis bàsics? Retallar un 8.5% els sous dels mestres? Retallar les plantilles dels mestres? No cobrir les jubilacions i retardar les substitucions per malaltia? Pujar les tarifes universitàries o plantejar cobrar taxes a la FP? Privatitzar serveis vinculats a l’ensenyament? Ampliar els concerts educatius a les escoles que no garanteixen la laïcitat o separen els alumnes per sexes?
Necessito una explicació per part de Dolors Camats. I no només d’ella.
