La màxima expressió del malestar social està d’aniversari. Aquest dijous es compleixen tres anys de l’esclat d’indignació de part de la ciutadania espanyola que, per mostrar el seu descontent amb les polítiques dels governants van acampar durant setmanes a les principals places de diverses ciutats. Passat aquest temps, es considera, tant des del col·lectiu com de bona part de l’opinió pública, que aquella acampada va servir per despertar la consciència política i l’organització de molts joves –i no tant joves- incrèduls.
Per commemorar l’efemèride, el moviment social ha recordat el documental musicat fet pel comitè d’Acció – Arts Escèniques i Música del col·lectiu 15-M Democràcia Real Ya, que resum la lluita que es va mantenir a la Puerta del Sol de Madrid durant setmanes. “La clau està a Sol”, es titula l’àudiovisual que recull proclames contraries al poder polític com: “la seva avaria trenca el sac del poder”, “seria més savi que la democràcia comenci des de baix i no al contrari”, “no és una festa, és un cabreig” o “si els de sota ens movem els de dalt cauen”.
És difícil comptabilitzar les fites aconseguides per aquest moviment espontani. Si bé s’han desmarcat de qualsevol sigla partidista i no han aconseguit articular una iniciativa política unitària, l’acampada ha proliferat als barris de ciutats i municipis del país, on diversos col·lectius de lluita anticapitalista i per una societat igualitària han emergit o han guanyat múscul gràcies al 15M.
