“Alicia va mentir al fiscal i a la policia”

Per primera vegada, des que va ser detinguda i imputada, Elisenda Villena parla a un mitjà de comunicació. Un cop l’Audiència de Barcelona ha arxivat la denúncia interposada pel PP, aquesta experimentada detectiu -que va ser clau en l’organització de l’enregistrament de La Camarga- explica alguns detalls d’un ‘affaire’ que ha fet córrer rius de tinta

Com ha rebut la notícia de l’arxiu del Camargate?
Bé, almenys ja he deixat de ser una presumpta delinqüent. En aquest sentit, me n’alegro.

S’ha fet justícia?
Al meu entendre no. L’arxivament ha estat per un concepte jurídic molt clar: “el perdó de l’ofès” extingeix la causa penal i no necessita el meu consentiment ni el de cap altre imputat. És una acció unilateral. A mi no m’havien de perdonar res, però la Llei és molt clara sobre aquest tema i l’Audiència així ho ha sentenciat.

Però vostè també va sol·licitar l’arxiu del sumari…
Òbviament, si vull quedar desimputada, com més aviat millor. Portem gairebé un any amb una instrucció judicial kafkiana i, al meu entendre, que el fiscal es negués a arxivar era una argúcia per prosseguir amb aquest xou interessat, excusant-se amb l’argument de l'”interès general”. I no és la meva opinió, de fet, la sentència de l’Audiència de Barcelona diu: “…I quant als interessos generals que poguessin veure’s afectats pel presumpte delicte, només pot entendre’s referit exclusivament al requisit inicial de perseguibilitat i no a les conseqüències que es derivin del mateix pel tractament que a través dels mitjans de comunicació es produeixi, o de l’aprofitament polític que pogués pretendre’s. I aquest Tribunal no aconsegueix entendre que l’afectació dels interessos generals pogués produir-se per l’atac al dret a la intimitat de dues persones concretes, encara que una d’elles ocupi un càrrec públic….”

Parla d’una instrucció judicial manipulada?
Jo crec en la justícia. Porto treballant en la meva professió 30 anys, aportant proves en diferents jutjats d’Espanya i afirmo que es fa justícia. Una altra cosa és que aquesta és impartida per éssers humans i, per tant, susceptible d’errors. El que passa és que si la justícia afecta polítics o poderosos, la cosa canvia. Ho veiem diàriament.

Però pensa que la instrucció sumarial va ser interessada?
Miri, la famosa gravació de La Camarga estava al jutjat, a disposició del fiscal i de les defenses. Escoltant-la, es constata com arribava el nostre fals “secretari personal” (l’empleat Àlex Borreguero) a La Camarga, de part d’Alicia, per portar el centre floral que havia de col·locar-se a la taula. S’escoltava com pagava el dinar i s’intuïa clarament que el dia anterior ja havia estat a La Camarga. A més, avisava que al final del dinar, passaria a recollir el centre floral.

El fals assistent personal d’Alicia enviat per Método 3 va anar al restaurant el dia anterior?
És clar. De fet, hi vam anar perquè Alicia no volia portar la gravadora al damunt i la idea era col·locar-la en algun lloc del reservat. Per això hi va anar un dels nostres detectius i va dir que era l’assistent personal d’Alicia i que volia revisar el lloc previst per a la reunió i verificar que tot estava a gust de l’Alicia.

Tant és així que durant el dinar, David -el propietari de La Camarga- interromp la famosa reunió amb la Vicky i li explica a Alicia que ahir (el dia anterior al dinar) va venir el seu assistent personal (Alicia no tenia assistent personal) per veure el reservat. El mateix David li comenta que com que ell no hi era el va atendre el seu personal, perquè d’haver-hi estat, ja li hagués dit a l’assistent que Alicia coneixia perfectament les instal·lacions del restaurant i la carta, ja que era clienta assídua i que no requeria cap supervisió prèvia. Prossegueix David explicant que de qualsevol manera el fals assistent va inspeccionar el reservat i, llavors, és la pròpia Alicia que l’interromp i diu, que sí que sí, que ho va trobar tot molt bé.

LLEGEIX L’ENTREVISTA COMPLETA A L’EDICIÓ EN PAPER D’AQUESTA SETMANA

(Visited 48 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari