No obstant això, el «bon estel» d’aquest advocat de 44 anys i, per extensió, la del «cercle de vigatans» que encapçala sembla que s’està apagant. En aquests temps en què els «poders fàctics» de Catalunya han decidit posar fi, pels mitjans que sigui, a l’aventura independentista que s’encoratja des del Palau de la Generalitat, la figura de ‘Quico’ Homs apareix com l’objectiu polític a abatre.
El poder d’Homs es basa en dues potes. D’una banda, en la seva proximitat al president Mas -el que li confereix una indubtable capacitat d’influència- i, allò que és més important, el seu control directe, via subvencions i publicitat, sobre els mitjans de comunicació públics i privats de Catalunya. El seu despatx és el «confessionari» per on passen tots aquells editors i activistes de l’anomenada societat civil que sol·liciten una ajuda «especial» de les exhaustes arques de la Generalitat.
No hi ha cap dubte que el soufflé independentista s’ha activat i inflat des de la conselleria de Presidència de Quico Homs. En aquesta tasca l’ajuda Josep Martí, l’actual secretari de Comunicació que, curiosament, procedeix de l’òrbita del PP i que és l’encarregat d’incentivar els mitjans perquè propaguin la bona nova del sobiranisme.
Originari de Vic, la capital de la «Catalunya catalana», Homs s’ha encarregat d’anar col·locant els seus familiars i amics en llocs clau de l’administració. Però algunes persones de la seva confiança li han fet figa i això marca també el principi de la fi del seu ascendent polític i mediàtic.
MÉS INFORMACIÓ AL SETMANARI EL TRIANGLE
