Discrepo totalment de les postures immobilistes i, amb freqüència, insultants de la ‘Brunete mediàtica‘ madrilenya, però haig d’admetre que algunes de les expressions que utilitzen els seus periodistes-soldat per referir-se a la situació política a Catalunya em semblen encertades: per exemple, “Matrix”, el món de ficció virtual on la humanitat -en aquest cas, els catalans- malviu submissa i alienada.
El debat sobiranista que envaeix, de manera obsessiva, la dialèctica política al Parlament i als mitjans de comunicació catalans és totalment aliè a la realitat del carrer. Setmanes després de l’Onze de Setembre, el “tema” ja ha decaigut i està passat de moda. Després de donar tantes voltes a la sínia, el “ruc” està marejat i l’única cosa que vol és menjar i descansar. El bizantinisme acaba avorrint a les ovelles i aquesta és la trista actualitat de Matrix/Catalunya.
El problema és que Catalunya és un país petit. Som 7,5 milions d’habitants, l’equivalent a la meitat de la població de la ciutat de Mèxic DF. Tots ens coneixem fins a la sopa i això ja no dóna més de si. Ningú vol trencar realment la relació amb Espanya -excepte l’extraparlamentària Solidaritat per la Independència (SI)- i la resta és literatura o teatre.
Després del semi-fallit procés de reforma del Nou Estatut de Catalunya -que va actuar d’ariet-, en els mesos que vindran ens embarcarem en un laboriós procés de reforma constitucional que impulsarà, com a segell del seu nou regnat, el proper monarca, Felipe VI de Borbó. Catalunya, nou Estat de la Unió Europea? Com Baviera en relació amb Alemanya i amb Unió Democràtica jugant el rol de la CSU.
Però mentre esperem esdeveniments, a Matrix/Catalunya passen coses molt greus. El Parlament, amb l’aquiescència còmplice d’ERC, el PSC i el PP, ha aprovat una reducció dels impostos als casinos de joc al tipus irrisori del 10%, amb el propòsit d’afavorir la implantació de l’il·lusori complex Barcelona World a Salou. La parella Andreu Mas-Colell-Elsa Artadi, encara que presumeixin del seu pas per Harvard, són uns patètics pallassos que li fan el joc -i mai millor dit- a una colla de saltimbanquis de les finances: els Bañuelos & Ho & Bonomi són empresaris patibularis als quals a Matrix/Catalunya tractem com Mr. Marshall. “No comment”.
La penúria pressupostària de la Generalitat i de les administracions municipals està provocant que s’enfonsin els serveis públics a Catalunya. No hi ha diners per a les farmàcies, però sí per regar amb diners públics als mitjans de comunicació que construeixen la falsa realitat de Matrix/Catalunya. Sense anar més lluny, diaris digitals que, fa anys, demonitzaven a la Diputació de Barcelona, on governava l’esquerra, per considerar-la una institució retrògrada i contrària a l’organització territorial de Catalunya, llueixen ara un esplèndid desplegament publicitari de la pròpia Diputació, en mans convergents. Com deia Groucho Marx: “Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc d’altres“.
Ens fan creure que CDC i ERC formen una coalició de fet al Parlament basada en el “dret a decidir” i la convocatòria el proper any d’un referèndum de secessió. Una nova fal·làcia de Matrix/Catalunya. CiU i PP acaben de sumar els seus vots per mantenir el proper any els concerts econòmics a les escoles segregacionistes i elitistes de l’Opus Dei i dels Legionaris de Crist (uns 20 milions d’euros). Mentre, per a les vitals beques-menjador de les escoles públiques no hi ha diners. Immoral i repugnant.
El problema de Catalunya no es diu Madrid. Es diu Matrix.
