Melani Costa Schmid i Mireia Belmonte són les dues representants de la delegació espanyola que més estan brillant en els Campionats del Món de Natació que se celebren a Barcelona. Davant l’absència de nedadors espanyols masculins amb opcions de medalla, la representació femenina monopolitza totes les opcions de podi de l’equip espanyol i demostra un acostament a l’elit mundial mai vist anteriorment.
Es podia esperar una bona actuació de Belmonte, doble medallista olímpica a Londres 2012, però l’aparició de Costa Smichd és la millor notícia que ha pogut rebre la natació del nostre país. La palmesana, medalla de plata als 400 lliures, ha obtingut també una meritòria cinquena plaça a la final dels 200 lliures, on només ha estat superada per la ‘Michael Phelps femenina’, la nord-americana Missy Franklin, la plusmarquista mundial de la distància, la italiana Federica Pellegrini, i dos pesos pesants com la francesa Camille Muffat i la sueca Sarah Sjostrom, campiona mundial dels 100 papallona.
La badalonina Mireia Belmonte tampoc ha decebut a la flamant piscina instal·lada al Palau Sant Jordi. Primer va ser la medalla de bronze en els 200 estils, només superada per l’hongaresa Katinka Hosszu i l’australiana Alicia Coutts, i encara ha tingut més mèrit la quarta plaça assolida en la final dels 1.500 metres, per darrere del prodigi americà de 16 anys Katie Ledecky, la danesa Lotte Friis i la neozelandesa Lauren Boyle.
No acaben aquí les opcions de la doble medallista olímpica a Londres 2012. Belmonte ha sumat una nova i flamant medalla de plata a la seva prova preferida, els 200 papallona, només superada per la xinesa Zige Liu, la mateixa que la va apartar de l’or en la cita olímpica de fa un any. I encara resta per disputar-se una de les seves proves preferides, els 800 metres lliures, distància en la qual és l’actual subcampiona olímpica.
L’últim èxit de les nostres nedadores ha arribat a la final del 4 x 200 lliures femení. El quartet format per Mireia, Melani, Patricia Castro i Beatriz Gómez s’ha disputat la victòria amb l’elit de la natació mundial per acabar la prova en una excel·lent cinquena posició, només superada pels EUA, Austràlia, França i la Xina; i per davant de potències com el Canadà, el Japó, Itàlia i Rússia. A Londres 2012, el mateix equip va quedar fora de la final amb el desè temps global. Un any més tard, el pas endavant és inqüestionable. Als nois, se’ls segueix esperant.
