“Desprès de les bales de goma no tenim més eines que les que despleguem de manera rutinària”, ha declarat Gemma Galdón, professora de seguretat, tecnologia i societat a la Universitat de Barcelona, qui ha demanat que es tingui en compte el principi de proporcionalitat, perquè, segons ha declarat, els agents de seguretat catalans tendeixen a fer “sempre el mateix”, independentment de quina situació hi ha. Davant això, “no tenim manera de respondre quan els actes són pitjors”, ha afegit.
Per això ha demanat protocols d’actuació previs i posteriors a les actuacions policials. Galdón, qui ha comparegut aquest dimarts a la comissió parlamentària d’estudi de models de seguretat públics, ha assegurat que “no hi ha manifestacions il·legals”, perquè es tracta d’un dret i no cal comunicar-ho. “Contraposar el dret de manifestació contra el dels camions o contenidors no té cap base jurídica”, ha explicat.
Sobre les actuacions policials per evitar desordre públic, Galdón ha denunciat que “per evitar danys materials no podem crear danys físics”. D’altra banda, ha criticat el procediment d’algunes actuacions policials i ha parlat concretament del 14N com un exemple del que no s’ha de fer. Sobre aquell dia, Galdón ha preguntat quin pot ser l’objectiu de la policia en desviar una manifestació ben orientada per un carrer gran com Via Laietana, cap a la “trama de Santa Caterina al Barri Gòtic, que és un lloc per on no és desitjable que hi hagi aldarulls des del punt de vista policial”, perquè no es pot controlar.
Malgrat no estar en contra de l’ús de les bales de goma en situacions excepcionals, ha comparat l’habitual ús d’aquesta arma a Catalunya amb altres països com Anglaterra, on a les revoltes urbanes de Londres de 2011 no se n’utilitzen, malgrat que els agents van aconseguir el permís polític per fer-ho.
