Fa quatre anys que el Parlament va decidir crear l’Oficina Antifrau de Catalunya (OAC), pionera a Espanya, de fet, no hi ha a l’Estat un ens de control similar, i en aquest temps només 11 dels expedients tramitats contra activitats il·legals han acabat a Fiscalia.
Enguany ja s’han tramitat tres expedients, ha dit aquest dimecres al Parlament el director de l’ens, Daniel de Alfonso, que sempre recorda l’entrebanc que va suposar per a l’activitat de l’OAC la sobtada mort del seu predecessor en l’inici de l’anterior legislatura.
Expedients d’investigació finalitzats que han donat lloc a 11 comunicacions a fiscalia, 5 han estat comunicacions a l’autoritat administrativa, com la sindicatura de comptes, 50 han estat informes raonats, 32 causes arxivades i 22 han acabat amb recomanacions.
En aquest primer semestre de 2013: 25 expedients i 3 col·laboracions amb Fiscalia. Mentre al llarg del 2011, nomes van ser 27, i 44 en tot el 2012 per a una plantilla de 50 treballadors, comptant administratius i porters, i un pressupost de 5 milions d’euros.
D’aquí l’enuig dels diputats que han participat en la comissió parlamentària d’aquest dimecres, com Carina Mejías, de C’s, que encara espera les respostes a la bateria de preguntes remesa a Governació l’abril passat.
O el diputat de la CUP, David Fernández, que s’ha queixat de la “batalla desigual contra la corrupció”. El parlamentari ha considerat un “insult a la democràcia que el senyor Bustos encara estigui a la diputació de Barcelona cobrant 86.000 euros”. O que en el Cas Pallerols, “hi hagi tres causes amb sentència i tres tractaments privilegiats diferents: un doble indult, un pacte amb fiscalia avalat per la Generalitat, i un amortiment de la pena i la seva substitució per una multa”.
