La demanda civil interposada a Bèlgica contra el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena per part de l’expresident de la Generalitat Carles Puigdemont i els exconsellers que també es troben a l’estranger conté perles menys conegudes que l’alteració de les declaracions de Llarena.

L'usuari de Twitter que va alertar sobre la mala traducció, @troqueliano, n'ha compilat. Per exemple, s’hi relata que el 3 d’octubre “el rei d’Espanya trenca el seu silenci i ataca els catalans en aquests termes: «Les autoritats catalanes han incomplert de manera sistemàtica les normes aprovades legalment, demostrant una deslleialtat inadmissible envers els poders de l’Estat»".

També s’hi diu que el 27 d’octubre del 2017 el Parlament va declarar formalment la independència, però que no es tracta “de l’adopció d’una llei, sinó de la lectura formal d’un text que constata el vot dels ciutadans en el referèndum de l’1 d’octubre del 2017”, tot remarcant que el govern català “no participa en aquest acte”.

Així mateix, sobre l'1-O, s’hi apunta que “més de 1.000 persones han necessitat assistència mèdica”. Com a cirereta, s’hi explica que “mitjançant una mesura cautelar presa el 23 de març del 2018 a favor de Jordi Sànchez pel Comitè de Drets Humans de les Nacions Unides, es recorda al jutge Llarena i a Espanya que el dret d’exercir una funció política constitueix un dret fonamental”. Llarena, a més, és anomenat reiteradament “Llanera”.

Un dels advocats de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, ha reconegut les darreres hores a RAC1 que és “difícil” que guanyin. "El resultat de què condemnin a Llarena és una qüestió secundària, el principal era deixar en evidència la falta de presumpció d'innocència”, ha afegit.