Carrasco va ser encausada per la suposada promoció de les protestes dels CDR mitjançant l’enviament d’un missatge de veu, un fet sobre el qual el Suprem, el 2022, no va apreciar “idoneïtat incitadora” ni una pretensió que els seus amics difonguessin, al seu torn, el missatge.

Justícia ha notificat a l’advocat de l’activista, Benet Salellas, que ha rebut aquesta reclamació patrimonial, per a la tramitació de la qual disposa del termini d’un any, i per a la qual haurà de sol·licitar un informe al Consell General del Poder Judicial relatiu a l’expedient de Carrasco, especifica Europa Press.

Si el ministeri conclogués que no correspon una indemnització, l’activista independentista pot emprendre accions als tribunals per la via contenciosa administrativa.

La entrada Tamara Carrasco reclama a l’Estat que la indemnitzi per haver-la confinat a Viladecans se publicó primero en El Triangle.

El vot dels magistrats de la sala penal del Suprem ha estat dividit. El ponent inicial, Ángel Hurtado, defensava condemnar Carrasco i s’ha quedat en minoria, de manera que la ponència ha passat a Javier Hernández. A més, la sentència comptarà amb cinc vots particulars dels qui han votat en contra de la decisió: el president de la sala, Manuel Marchena, i els magistrats Antonio del Moral, Julián Sánchez Melgar, Pablo Llarena i Vicente Magro.

Carrasco va ser detinguda per la Guàrdia Civil l’abril del 2018 en el marc d’una causa de l’Audiència Nacional contra els CDR, i la Fiscalia va acusar-la dels delictes de rebel·lió i terrorisme, unes acusacions que el jutge Diego de Egea va rebaixar a desordres públics. A finals del 2018, la causa es va remetre als jutjats catalans i l’octubre del 2020 va ser absolta per un jutjat penal de Barcelona, una decisió que el gener del 2021 va confirmar l’Audiència de Barcelona, com ha fet ara el Suprem.

La entrada El Suprem confirma l’absolució de l’activista independentista Tamara Carrasco se publicó primero en El Triangle.

La Fiscalia, però, no està d’acord amb les sentències i ha demanat davant el Suprem que la CDR sigui condemnada a set anys de presó pel delicte pel qual va ser jutjada i que contempla l‘article 559 del Codi Penal, el qual es refereix a “la distribució o difusió pública, a través de qualsevol mitjà, de missatges o consignes que incitin a la comissió d’algun dels delictes d’alteració de l’ordre públic de l’article 557 bis del Codi Penal, o que serveixin per reforçar la decisió de dur-los a terme”.

El Ministeri Fiscal, en l’escrit que ha presentat al Suprem, considera que la difusió d’aquests missatges tenia “la finalitat d’executar actes de violència sobre les persones i les coses” mitjançant “manifestacions o reunions nombroses”, i que, per tant, s’ajusta al delicte d’alteració de l’ordre públic tot i que finalment aquests desordres no es produïssin.

L’advocat de Carrasco, Benet Salellas, ha lamentat que la Fiscalia no accepti “el criteri garantista que va portar a l’absolució de la Tamara”, i ha criticat que demani “una reinterpretació molt expansiva” de l’article 559 del Codi Penal per tal de poder “castigar amb independència del que passi després i de si hi ha o no incidents provocats per aquell missatge”.

Salellas ha recordat que “encara no s’ha explicat ni acreditat d’on surt el missatge aportat per la Guàrdia Civil” a partir del qual es va acusar i jutjar Carrasco, i ha assegurat que, en qualsevol cas, “les accions de protesta que hi apareixen estarien emparades pel dret de reunió“. L’advocat també ha assenyalat que “en un context de crítica i manifestació, criminalitzar actes preparatoris com talls de carretera i ocupacions d’instal·lacions construeix un escenari de política criminal que posa en perill els drets fonamentals”.

La entrada La Fiscalia recorre al Suprem l’absolució de Tamara Carrasco se publicó primero en El Triangle.